Per avall, els pactes (3)
ELS CANVIS CONSTANTS SÓN LA PROVA QUE NO HI HA HORITZÓ. TERCER
Home, fixem-nos qui seurà a a la taula del pacte educatiu; polítics que castiguen directors i mestres d’escola perquè els diuen com són de racionals quan aproven decrets i normatives contra l’escola ( a València ves com ens van lluir, els polítics). Així que són aquests qui protagonitzaran el pacte per l’escola. I encara n’hi ha qui anuncia que pel que fa a la llengua, ja ho han enllestit. Vols dir que avançarem un pam, els valencians?, si són PSOE i PP qui pacten? A València pengen els pactes per avall, avall avall. Xi, xiu, xiu xiu xiu, fiuu.
Som un model educatiu europeu de canvis
constants, de vegades incoherents, o contraris. Models que no han tingut el
temps suficient per implementar-se, per provar-se, i encara menys el temps per
ser avaluats.
L’escola és una moneda de canvi fàcil,
política i mediàtica, així que sempre paguem els plats trencats. Els uns i els
altres argumenten que és per millorar l’escola, que promouen tans canvis, però hi
ha indicadors que són irrefutables: l’index de fracàs escolar, els recursos insuficients, no voler abordar la realitat del problema, una inspecció educativa fiscalitzadora
davant una alternativa d’atenció i de suport més eficaç, un fart de burocràcia que
entorpeix la feina pedagògica… , tot plegat crea no poca desconfiança. Tan
fàcil com seria observar què fan els bons models, tan els de dins com els de
fora. Però, alerta, qui decidirà els bons models?