Pel barranc de Carraixet
-De quin nord?
-Dellà d’on els homes són cultes, nets, nobles… Els víquings?
Entre més notícies, la situació econòmica mundial… Un desastre. I el xiquet diu:
-No hi ha algú que tinga una maquineta de fer diners?
-Sí.
-Dons ja està, s’ha acabat la crisi, que en facen i a repartir-ne.
-Potser que fóra una bona solució, però em sembla que les coses no van així. N’hi ha una maquineta, però és la d’ells. I ha de tenir una edició de bitllets equilibrada, els diners, el valor del país, les reserves, el valor dels altres…, si tothom començàrem a fer bitllets amb la maquineta…
-Doncs no podem decidir de pagar amb pedres?
-Amb pedres!
-Sí, nosaltres tenim el barranc ple de pedres.
-Sí, però crec que aqueixes idees no funcionarien.
-Doncs tornem a la idea de la maquineta: que els responsables no se’n fan per ells?
-Home!, passen tantes coses, que em podria creure qualsevol cosa.
-Qui vigila la maquineta dels diners? Qui decididex quants n’han de fer? Que no se’n fan un grapat per ells?
-El barranc no el vigila ningú, si pagàrem amb pedres…
-Ja havíem desestimat la idea de les pedres.
Els polítics i els economistes han desestimat la maquineta, la de les idees. Potser hauríem de passejar-los pel barranc, a veure si troben la inspiració.
Fa aproximadament un any vaig acabar de restaurar la casa d’En Teodor, cosa que he mantingut en secret, doncs em va donar la possibilitat de com era el tal Patriarca. Crec recordar que Fuster el va titlar de subordinat d’un tal Silvela, que no vull ni mirar qui era en la Viquipèdia. Amb la visió de la casa, els llibres, els ornaments ja m’explica com era, i pitjor la seua descendència..’española fins las cachas’.
El nano que expliques ens relliga amb les pedres del barranc, avui, sense adonar-vos ens relliguem amb els no-fèlibres. Pagar amb pedres comença a ser un antifelibrisme d’allò més polític.
Fins dissabte.
– tornar a la peseta
– seguir en un nou Euro, reforçat
– eixir del Euro, però cap a una nova moneda, l’Europeseta
I a cada escenari li posen la corresponent desfilada d’horrors, que ho són. I mentre tant, les causes més evidents i senzilles de detectar (malgestions, malversacions i robatori, i despilfarraments) continuen sense tenir ni el tractament ni la resolució que mereixen.