Per animar un poc el cotarro: un breu a propòsit del parc temàtic de Marina d’Or (que s’han qedat penjats de males formes en un tren aeri, una de les atraccions-distraccions del parc); el parc de visió 3-D per a polítics sense visió (un fragment de la imatge ja l’heu posat a la capçalera); i aquest video, que podria ser ben bé el d’un video-joc per a la wii “Rita-Hero”… us deixe l’enllaç http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/04/valencia/1333552976_612758.html
Publicat el 4 d'abril de 2012
Passió per la pasqua (1): la Rita, el fabra i el cego de marxalenes
Els espanols ja han fet els comptes: als catalano-valencians, pa-oli-sal. Rebaixeu-los la inversió, però obligueu-los a continuar pagant el beure i les putes. Vet ací la decisió meditada del pp espanol sobre el pp valencià. Home, Rajo, que ací fa anys que ens voten a cegues, sense mirar pèl ni tocar vores: ací a València omplim el parrús més gros amb tot de paperetes nostres, del pp, i ara ens castigues de nou, un altre colp, com si tinguérem la culpa, els valencians, del que t’ha passat a Andalucia i a Astúries.
Teniu raó, (pensem que dirà un home tan pelleringo com un combregaor de llepar-la al papa les hores que calga), però enlloc no són tan moniatos que, damunt d’encivellar-los mansiula per baldar-los, encara corren a portar-me ofrenes i presents amb les filles verges febroses.
-Les filles eren romaneses, mesiée, i ja estaven estovades de baixos per uns homenics que les reciclaven entre residus i femarses.
-Vostés ja deuen saber que n’espere dels faves, sien falleres o albuferes: fidelitat, obediència, ceguesa si ens cal.
Teniu raó, (pensem que dirà un home tan pelleringo com un combregaor de llepar-la al papa les hores que calga), però enlloc no són tan moniatos que, damunt d’encivellar-los mansiula per baldar-los, encara corren a portar-me ofrenes i presents amb les filles verges febroses.
-Les filles eren romaneses, mesiée, i ja estaven estovades de baixos per uns homenics que les reciclaven entre residus i femarses.
-Vostés ja deuen saber que n’espere dels faves, sien falleres o albuferes: fidelitat, obediència, ceguesa si ens cal.
Sort que no ha afegit castedat, ni puresa, el malparit, ni farà passar la raspa per aquella zona escletxada, pelada de tan plomar-nos l’animal que és de goma.
Pose’m amb València:
«Sí, el fabra el tenim al pot, i la rita, que ara per ara no mourà ni un dit per no despertar-nos pecats o follies del seu propi infern valencià: ni guinavets ni llances, ni corbelles ni forques. Unes cuques molles!
– Qui farà de cego, Rita?
– Xe, Alberto, no me faces riure per los llavis, que porte los bigudís aficats entre cames.
– Després no em digueu que no demostre autoritat.
– Muts i a la gàbia, homos covardos, que conversar és per demés!
«Però, so bestiota, no deies que Mariano no entenia lo valencià nostro?»
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent