Ulisses20

Veus, els valencians tambe treballen: s’han acabat les vacances de Pasqua i demà tornem a l’escola. De fet, d’ací unes hores, perquè Sant Vicent també s’acaba, com aquells dies de xiquets que berenàvem la pataqueta amb tomata fregida, i ho rematàvem amb tabaquets, rollets i coquetes de sagí: quan he arribat a berenar, tard, molt tard, els amics s’ho havien fotut tot, Vicent, no m’havien deixat sinó les molles d’unes coques grosses d’Olocau que van baixar diumenge Pepa i Marga, amb una sobrassada gegantota (no n’ha quedat gota, la funda que no voldràs pensar els comentaris), i l’últim braç dolç de ca Eliseo, una altra institució que plega, per edat del forner, que trobarem a faltar els veïns de la comarca, sobretot si són dels que pujaven en aquell poble -diuen que ara venen una casa molt barata. Aquest matí hem esmorzat al Pla Colom, tres homes d’edat relativa: la màquina principal, un tractor amb piconadora, la dirigia Vicent Verdevio, que avui feia anys i ho celebrava tot plegat, sant i natalici, treballant per als amics (diu que no ens passarà més compte per un dia tan significat). Toni ha deixat el tarongerar fet una estora, que ha portat Conxa perquè veiés les primeres passes d’un hort ecològic: veurem com acabarà el propòsit, jo no les tinc totes lligades, ara que tampoc no puc afegir gaire res més: he tornat a casa amb un atac d’alèrgia brutal: trituràvem llenya, segàvem, deixàvem els camps nets, però el vent era tramuntanal, fred, i l’ambient era carregat, primavera d’un polen que s’infiltrava per tot, pes forats, per les butxaques, pel mòbil, per on menys penseu. Quan m’he recuperat, per trobar-me amb la colla l’últim dia de festotes i encontres, allà al zèfir, encara hem rigut de valent i festejat les celebracions: un colpet de licor i un café, després la invitació col·lectiva a tornar a la feina, a mamprendre de cap i de nou les rutines, els compromisos. És Sant Vicent, encara, a penes si li queden deu minuts, per festejar-ho escrivint. Enguany, que ens hem trobat com feia molt, i les menges i els vins ja han fet la resta. Xe què bones són les vacances.