Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Paraules d’agraïment (2)

Aquest huracà primitiu, contracultural incivilitzat, ordit pel PP  i permés pel PSOE no ha pogut de cap manera amb la creativitat i el coratge de milers de valencians. Al contrari, ha provocat que els valencians ens espavilàrem com ningú.

I una segona cosa: el calvari crestià nostre per greu i savatge, no és el calvari de Palestina o Síria… A quin sant!

La intel·ligència convertida en creativitat, de tants i tants àmbits, no són fets nous, entre els valencians. Ni naixen del no-res: l’escola dels mestres de Castelló dels anys trenta, per exemple, o el moviment Freinet dels seixanta, sí que van passar-les magres: o el trio calavera de la intel·ligència universal tan valenciana: Estellés, Fuster, Guarner…, que en una certa normalitat cívica haguessen compartit altar i lloes, per la seua capacitat, són exemples que ens avisen: que malgrat els malgrats NO ens podem queixar: hui el nostre passar, i el passament general no és tan agònic ni tan alarmant.

Sobretot per dos fets cabdals i extraordinaris que ens apleguen ací i que LA HISTÒRIA en majúscules posarà a lloc:

– L’escola i la música d’aquest país.

Són dos exemples d’allò més gran que pot viure una nació, i encara que tenim aquests creminals de polítics, tenim aquests dos grans miracles cívics fets dia a dia, sense creacionisme ni falsedats : l’escola i la música

Tres Fan ball, el grup que hui reconeix GUAIX i escolavalenciana, aplega les dues coses: han sigut l’escola de ball de les nostres festes majors, d’algunes Trobades al llarg del país, i han avantposat la didàctica i l’esforç, a la feina fàcil. Més encara, són els primers a revitalitzar la festa popular pel ball, per fer-nos ballar, sense desatendre la recerca de la música popular i tradicional dels països mediterranis. Això sí, amb una bona taula i una bona conversa: els elements bàsics d’un bon esmorzar, tampoc no calien luxes: unes tomates d’ensalà, un bon pa, unes truites, unes olives trencaes, el vi, el carajillo… i el cabet en la faena.

Instruments, instruments de tradició, d’innovació, de bona escola… en esmorzars els valencians, i els músics no s’escapen d’això, també som escola.

Encà més, TRES Fan Ball i uns altres homes i dones han ajudat a fer la primera banda folk de joves del país (som un rosegó prim i ascanyat per culpa d’una conxorxa de moniatos), çò és, van destapant-se fent bona escola, de grans propòsits: i la música, com el bon vi, és l’espill i l’esperit que anima i és Ànima del país: per la música també fem escola i fem futur…

TRES FAN BALL mereixen el reconeixement dels seus.

-Una part de l’escola, la més entusiasta i compromesa, sense la qual, malgrat els fills de puta de la política, el paisatge humanístic i il·lustrat dels valencians no s’entendria.

En uns moments durs, de defraudació moral a Europa, que és com defineix Ferran Zurriaga el present en reprendre Freinet i les seues invariants, en aquests moments durs… l’optimisme, l’aposta per la vida demana l’OCUPACIÓ de les nostres places per reivindicar-nos, però també quan són de festa major, pel nostre ballar:  l’optimisme ens esperona a continuar: Vítol per Tres que fan Ball. Per molts anys!

[discurs fet en el sopar de tardor organitzat per GUAIX, el 30 de novembre de 2012 a Paiporta]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent