Mel exagerat! Ara, TV3 ho té magnífic, per convertir-se en l?autèntica televisió de referència, no solament al país, sinó a Europa. Però ha d?aprofitar aquest entrebanc del pp valencià, fins i tot la incertesa que viu la pròpia cadena, enmig de l’era global, per convertir qualsevol falca en un repte. Ara té l?autèntica oportunitat que encara no ha aprofitat. I ves que, el país, ací al sud, mereix tant o més que no es pensen afeccionats o contraris. Pel paisatge valencià: les serres, l?interior, el litoral; per personatges del món de la cultura, de la ciència, de l?art; per la mateixa universitat, força més compromesa que no moltes universitats exclusivament barcelonines; per la societat civil, de vegades més formada, més compromesa, menys fallera, i més proadicta al senyal que no volen fer-nos creure des dels partits o des de la mateixa televisió.
Tot plegat enriquiria una graella de continguts força mancada, d?horitzó curt, contrària a considerar les perifèries més enllà de l?almoina, i les perífèries, senyors de Sant Joan Despí, manta vegades són més riques en matisos que no es pensa el vostre centralisme o el mateix parlament català. És curiós com de provincians som els mateixos catalans més amunt de Vinaròs.
Altres prohoms ho van entendre fa molts anys, i encara amb molts menys recursos, i van fer del seu treball un signe inequívoc de la qualitat amb la qual enfocaven l’horitzó professional de les seues vides: Coromines, Alcover, Moll, Valor, Pla, Fuster, Raimon, Ovidi, Llach, Fabra, Espriu, Mar, Simó, fins i tot periodistes de la mateixa Corporació de dalt, de la primera època, naturalment.
El salt, ara, ha d?ésser de debò, sense escatimar qualitat, ni cap indret de la nostra geografia, per poc significatiu que us semble: el racó més amagat, amb tot de fonètiques i parlars, amb un aplec de periodistes d?arreu, que n?hi ha i de bons, amb actors de baix i de dalt i illencs per a les sèries de producció pròpia, de l?interior i del litoral, amb tot d?empreses que voldrien aquest producte per anunciar-s’hi, invertint-hi, convertint el mitjà televisiu català en un model de referència, ho torne a dir, europeu, enveja dels mitjans de ponent espanyols, i encara fotent-los allà on més mal els fa: en la qualitat d?allò que fem, amb el senderi del que som capaços i la força de l’enginy, que és la de les idees.
Potser la història, i la pressió a la qual hem estat sotmesos tant anys, ha fet dels nostres productes una marca, i la TV dels primers anys bé que apuntava en aquest sentit. Ser valencians, o illencs, o nordcatalans, és la nostra manera de ser catalans (no ho dic jo), i només que caldria una mica de coratge per convertir TV3 en una referència indiscutible més enllà fins i tot del mateix mitjà, ara que les comunicacions són en un període de canvi brutal: veieu sinó el model d?appleTV, el joc que aporten els postcats, i on apunta el futur.
Els recursos els tenim, de materials i d?humans, tenim les idees, tenim els continguts, tan sòlids com us pugueu pensar, tenim el territori i deu-dotze milions de potencials clients amb ganes de rebre allò que mereixen, més enllà fins i tot de les audiències, que en tot cas ja vindrien soles. Només ens cal la voluntat d?anar-hi més lluny del nostre nas, tots plegats.