Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Pa mi la llum, pa tu el gas

Quins dos pinyols, que s’han adobat el saquet amb els amigots de l’empresa privada, l’Endesa i el gas natural, que supose que ara els tornen els favors, a canvi d’assessories de molt de caché. Perquè d’instal·lar el gas, o d’adobar els ploms, supose que en saben lo justetet, aquell parell de malparits. L’Asnar i el Gonzales ja poden lluir-se, i aconsellar contra això i allò de la llum i el gas, mentre els paguem les putes, el beure, i el resopó amb diners públics, uns cent mil euros de no res… Sembla que va inclós en el càrrec, ara, el pernil, el rellotge, les dietes, i tota la mandanga dels dos-cents mil euros per barba, dalt o baix. Si tot plegat no és prevaricació, abús de càrrec, egoïsme, i usurpació de diners públics i privats, què ho és?

Com els ha etzibat Maragall, afany de lucre, perquè de reduir dèficit o de ser model dels desgraciats que sí pateixen la crisi provocada per bancs i polítics, res de res. Ara també entenem perquè el ZP reclama de baixar sous, reduir pensions, augmentar l’edat laboral, i de treballar més per molt menys: ell de segur que ja es veu amb el saquet arreglat, un colp acabe el seu desastre polític. N’hi ha suficients empreses privatitzades, a punt de fer-ho, per donar de menjar a desenes de polítics del PP i del PSOE. Ells ho adoben i ells s’ho reparteixen. Quins pocavergonyes. Quina tropa. Quins canalles…

Tota aquesta patuleia de monicacos parlen d’equitat, d’ètica, de valors, d’església, de dreta i d’esquerra, de millores socials, de… N’hi ha refillsdeputa sense perdó, i Clint Eastwood ja faria bé de venir a tallar-los el crostó, i de pas entaforar-los la retallada de dos canons pel serengue-(tti).



  1. Tenen una pensió vitalícia de 80.000 euros anuals cadascú d’ells (i el Suárez també) per haver ocupat la poltrona: cobren dels pressupostos de l’estat per no fer res i com a ex 2.000 euros annuals més que el ZP que està en actiu i que quan el jubilen ingressarà també aquesta nòmina…

  2. Les elèctriques tenen els sants pebrots de
    reclamar diners a l’Estat en concepte de “dèficit tarifari”, un arreglo que van
    fer quan les privatitzacions de l’Aznar. Un dèficit que no els impedeix de
    xuclar diners a quatre mans, de regalar al Sr. Pizarro no sé quants milions
    quan va plegar, de tenir uns pressupostos publicitaris brutals, etc. Però
    esclar els socialistes (vostès què han socialitzat?) són sensibles a les llàgrimes
    de cocodril del capital i apugen la tarifa un 10% de cop sense cap problema.

    El capital té els partits agafats pels collons
    pels crèdits que la banca els dona graciosament per les campanyes electorals. L’estat
    té els sindicats agafats pel mateix lloc per la moma que van rebent els seus
    (molts) milers d’alliberats. I al capdavall tots estan ficats en la mateixa
    sopa mafiosa. Tots són beneficiaris de l’aspiradora de diners que deixa els
    ciutadans amb el cul en l’aire, i als “mals espanyols” genèticament impurs,
    encara més.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent