Ulisses20

[…]

dansen, per a mi sol, a la meua nit, al meu cor,
els guerrers de morella,
les gents d’algemesí,
puja una veu de vidre o d’aigua a elx,
avancen pels carrers els moros i els cristians,
les comarques de castelló.
veig la mar de peníscola, petita i de dentetes, de
saliva febril

 ran les pedres del vell castell,
i veig la mar de dénia o xàbia, els pàmpols de
teulada,
veig el migdia únic d’alacant.

V. A. Estellés

Ves que no li queda corda, encara, al mes d’octubre, fins diumenge, el darrer, com canten encara imparables, incombustibles, els homes d’Al Tall.