Ulisses20

Sembla que el president americà ha trobat l’excusa perfecta per desviar el seu fracàs , sobretot en economia. Segons Inside Job, s’ha voltat dels millors assessors  en economia i en corrupció a gran escala. El resultat no és minso, i ara s’agafa a la funció de gran dictador, que nega, ell solet, que un país puga tenir el dret a ser nou estat de l’ONU.
Un home sol, que havia obert tantes esperances quan va començar, amb aquells discursos tan brillants i ben escenificats, ha acabat fent d’homenic, com tants d’altres presidents d’amèrica i d’altres llocs. Diu que la pau no té dreceres: collons, si fa cent anys, d’aquell conflicte, o mil, o encara més. Si això són dreceres, potser el que ell considera el camí perfecte, per als seus, serà esperar-nos cent anys més, o mil, o més enllà.
Amb això que ens plou a escala planetària, econòmica i políticament, el paper de l’ONU torna a ser ben galdós: si un home vol, un de sol, pot engegar-ho tot a rodar. Sí, aqueixa és al democràcia internacional que patim. El màxim que tenim que podem lluir. Li calia això, per esgotar el crèdit tan escàs que li quedava, senyor president. Alliçonar-nos, en favor de les grans dictadures democràtiques.
Palestina haurà d’esperar qui sap lo!