O catalans o espanyols
O catalans o espanyols, que és la nostra manera de dir “O valencians o espanyols”. No n’hi ha mitges tintes, ni camins del mig, ni cap altra possibilitat. No ens enganyem ni ens deixem enganyar. La decisió d’ahir del Tribunal Constitucional d’Espanya és contundent: «els valencians no podeu decidir res. Només els espanyols podem dir com ha d’actuar la sanitat a València.» Quina sentència més clarivident. Els valencians no esteu autoritzats a curar tothom! Vés si cal ser rucs, en ser jutges a espanya.
I qui diu la sanitat, diu l’educació, o l’agricultura, o l’atenció a la dependència, o l’ajuda a l’habitatge, o l’ajuda als desnonats… I quan no és el Tribunal constitucional, és el Suprem, qui nega les lleis que aproven les Corts Valencianes. O l’Audiència nacional espanyola. O els mateixos tribunals de justícia a València, tots plegats fets de jutges espanyols franquistes, en la seua majoria.
El resum és que són els mateixos espanyols que ens empenyen a la independència: o caixa o faixa, o valencians o espanyols. Sense embuts. Però…
Però nosaltres som valencians, com va dir Joan Fuster fa molts anys. Per damunt de tot, som valencians. Ser valencià és il·lusionador, entusiasta, més encoratjador que no ser espanyol. Malgrat tot. Perquè, qui ens obliga a ser espanyol amb més virulència?, qui vol que siguem espanyols i no res més?, doncs el partit més corrupte, més lladre i més pudent d’Europa: el PP de Mariano Rajoy. Aquest mateix partit que nega als valencians el pa i la sal. Aquest partit que ha blocat el finançament valencià, aquest partit que s’ha carregat el camp valencià, el partit que ens ha robat casa per casa, sense vergonya, amb total impunitat.
Però nosaltres som valencians, que és la manera de dir que no som espanyols. Perquè ells són qui ens empenyen a no poder ser dues coses. Entesos. Molt bé. No podem ser dues coses. Doncs triem de ser valencians. Valencians i europeus.
Per això, dijous, els catalans ho tindran tan clar, tan a tocar: triaran de ser catalans o espanyols. Ells ja saben què és ser català i també saben què és ser espanyol. De l’un costat n’hi ha el ser, la identitat, l’esperança d’un país per fer, per construir plegats, amb aquella joia viscuda d’uns anys ençà en cada manifestació, en cada festa, en cada lluita pacífica i entusiasta. De l’altre costat, ja saben què significa ser espanyol, ho sabem de sobres, ho tenen gravat a colps, a sang, a bala de goma, amb una violència com van patir l’1 d’octubre i el 9 d’octubre. Però és que ser espanyol és espoli, és descrèdit, és corrupció, és agressió, és viure la mentida i la manca de llibertat. És la repressió franquista pura i dura. És la presó i és l’exili. I pitjor, és la impossibilitat de canviar, perquè espanya té por a la democràcia.
Espanya i el govern espanyol no deixa cap més opció, perquè no ha permés mai de provar de conviure dues o més identitats a la mateixa alçada, al mateix nivell, en igualtat de condicions. De cap manera. O espanyols o res, amenacen. I es vanten de no tenir la possibilitat de triar, de no deixar decidir democràticament què vol ser cadascú. I nosaltres diem que volem decidir, o catalans o espanyols.
Si dijous pogués votar, no tindria cap dubte: diria què sóc, què vull ser, sobretot perquè voldria viure una democràcia plena, com mai no ens han deixar conèixer; voldria el goig de la llibertat, de participar de la construcció d’un país nou, entusiasta, més solidari, més inclusiu, més acollidor, més net, més humanitzat, més culte. Voldria tenir el goig d’eixir de casa de matí i dir que tot és per fer i tot és possible. Sens dubte que triaria de ser valencià. Per això dijous votaria la CUP o Junts per Catalunya: la CUP perquè han demostrat de tenir un sentit d’estat i de República com ningú. Junts per Catalunya perquè és el reconeixement al president de la República que el poble havia triat democràticament.
Perquè si pogués triar, en llibertat i democràcia, triaria de ser valencià.
Si fora soles eixe problema ser valencià o espanyol, que se resol eixint una nit de festa en cualquier disco de Southampton i algu te diga “tu tienes una cara de ser español”.
El problema es una llüita de clases i la valenciana es de la treballadora igual que la catalana, murciana…. Per entretindre un poc el proces, compromis financiant a comisions de festes per a que la lien el nou d´octubre, i el únic partit que se denomina País Valencià el pspv mantenint totes les tdt aprobades per el PP per la gloria del regne de Valencia.
Me fixaría mes en el sud en la vega baja, Murcia, Almeria on les llüites veïnals han aconseguit millores enfrontant-se al aparell del estat represor.
Salutacions