Novembre
Fer balanç, o dissabte, avui que ens ha arribat el fred de colp, amb una tria dels vídeos que va penjant-nos Sime al seu bloc, amb ‘l’amor és Déu en barca’, per començar aquell concert, quants dies han passat?, excels homenatge als valencians oblidats, els moriscos, títol també d’un documental que ha guanyat un dels premis grossos de l’Inquiet. Faig un repàs i trobe que he fet anys, cinquanta, que vaig començar el mes visitant unes cooperatives d’Andalusia, però en la seua majoria, els esforços, els apunts, les emocions, els he dedicat al concert de Llíria, per bé que vam començar el mes amb aquella màgia de conversa a casa, amb els homes de l’Olleria, després del concert a Bétera de Pep Botifarra i el sopar a cals Vicent. Això dels blocs també ens val de recordatori, collons que havia oblidat que havia fet tants anys, un mes que hem acabat rebent un regal extraordinari en forma de premi a l’escola, en el lliurament a can Micalet, per un treball que eixirà publicat el 2010, que és com la segona part d’aquell Kúbric irrepetible, l’Odissea. Això dels blocs també és una autèntica Odissea, com la vida dels valencians, almenys els que no representem la majoria però voldríem…, era bo el lema del Carles aquella nit: ‘Som, volem i podem’ (que és com una replica triple d’en Barack)… Quin mes, impagable en tants sentits, la nova maqueta a Vilaweb, hem venut el gros de les clemenules (fins i tot les hem cobrades), n’hi ha per continuar explicant un llibre, de gruix reduït però d’un interés particular en el meu cas, de tantes varietats de grocs i d’ocres perquè res ni ningú no hi trobara les faltes, les absències. Bé, els balanços tenen aqueixa pega, van caient en una certa angoixa, com un pler. Sort que ja volteja el rellotge del Mont de Pietat, al camí València, que també té les hores comptades. Una fusió?, amb qui haurem de fusionar-nos, els valencians, per sobreviure en un món tan global? Amb els espanyols prou que ens va malament, durant tres-cents anys que continuen espoliant-nos, que no ens consideren dels seus, així que aneu triant equip, o socis per al nou viatge, n’hi ha que ja fan maletes, per enviar a pastar fang l’enemic, que nosaltres ens quedem, en tot cas que se’n vagen ells, els forasters o foravilers… Però no havíem quedat que avui féiem balanç? O féiem net?