Només a un estat com espana se li ocorre jutjar la democràcia
Espana jutjarà Catalunya, hui dilluns 6 de febrer de 2017, pel 9N, i es faran evidents unes quantes raons per preocupar-nos, sobretot si vivim fora de Catalunya: entre més neguits, l’evidència que el franquisme és viu, que la democràcia a espana fa nosa, l’antigor d’un estat que viu en el XVIII i es pensa que el món també viu enganyat; potser creure que són algú en el context internacional, aqueixa confusió permanent entre intel·ligència i mediocritat. Com l’aire que respiren, a Espana la corrupció és inevitable, i per defugir la realitat, fica el cap en un forat i voldria tothom cec, vivint en un forat.
Als ulls del món, Espana és un estat. Catalunya no l’és, encara. Però al món n’hi ha més respecte per Catalunya que no per Espana. D’ací unes hores, Espana evidenciarà com d’irreconciliables són dos països que entenen la vida de manera tan diferent: això és, la política, la justícia, l’economia, el govern, l’escola, la cultura. N’hi ha més exemples, i més abismes.
Espana té la força, la clau dels diners, l’exèrcit o la guàrdia civil. I els tribunals d’ordre públic o els judicis polítics contra les idees. Fiscals i jutges d’un partit que governa malgrat els tresorers… Si aquests són els arguments, contra la democràcia o la intel·ligència o la cultura, podem començar a preocupar-nos de valent, sobretot si vivim fora de Catalunya. O si participem sense argumentari propi.