Ulisses20

Són paraules contundents i honestes del president de les Corts valencianes, el MH Enric Morera. I tanta honestedat, claredat i compromís cívic en favor del diàleg i de la política ha fet forat i molt de mal en les files franquistes del pp i de c’s. Aquests partits espanyols —gairebé tots els partits espanyols— no aguanten el debat, ni l’honestedat ni el coratge polític. No són fets de cultura democràtica, i qualsevol oració senzilla, de subjecte, verb i complement, en favor de la llibertat els provoca grip. Amb la democràcia ja se senten provocats, aquells, per això salten i animen la caverna a afegir foc a la foguera, com en temps de la cacera de dones, que ells en deien bruixes.

No toleren que ningú pense el contrari d’ells —uiii, si aquest pensament és lliure o suposadament lliure!

Tampoc no és que hi haja gaires polítics valencians valents i capaços de dir què pensen sobre els presoners polítics. Pocs i poquíssims. Molts perquè tenen por de la caverna mateix i de la polseguera que alça parlar de llibertat en el segle XXI, ai, encara som en aquest abaixador predemocràtic, almenys de pensament: mentre continuen vigents i legals els assassinats franquistes, els carrers franquistes, les lleis franquistes, les fundacions franquistes, la gc, els jutges franquistes, i una herència franquista que es fica per tot i perdura, fins i tot els joves polítics tenen por, de parlar!
I ves que amb els recursos que hi havia, en coalició amb un partit espanyol, el govern valencià ha sigut capaç de ser honest i ordrenar quatre coses en favor dels valencians. Però malgrat aquesta dedicació entusiasta, transparent, amb alts i baixos, malgrat tanta feinada, tenen por, de parlar i de dir clarament què pensen… I si amb aquesta onada dels mitjans contra la llibertat i la democràcia, perdem?, es demanen.

Emporuguits!

Ai, ai, benvolgut homenot Nelson Mandela, sembla que encara van ser pocs, els anys a la presó, per bastir un model universal de resistència i compromís ferotge i conseqüent en favor de la democràcia. A la primera amenaça, muts i a la gàbia. En samarretes i pòsters, sí, però en la defensa conscient i valent, uiii. No fóra que desperteu la bèstia feixista espanyola…

Sort que Enric Morera, el MH president de les corts valencianes ha sigut capaç, ell sí, de representar els valencians honestos i valents. No s’ha arrugat, xa!
«No té cap sentit, ni trellat, ni cap base jurídica (ni democràtica) de tenir presoners polítics», jo afegiria, poetes, músics, i joves d’Altsasu… Cap ni una base, en una democràcia real.
I encara menys amb tanta impunitat violenta, agressiva i impune, judicial, política i judicial, com gaudeix l’altre costat de l’esfera política: l’antidemocràtica, sinyors del pp, c’s i el 99% dels partidets espanyols.