Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Nit de falles (2011)

Anit vam baixar a la ciutat, amb els bunyols de la meua sogra Amparo -que mereixeria un monument, per com adoba els dolços, entre més plats-, i un regal col·lectiu per al Pep, que acaba de fer cinquanta anys. La volta tradicional, la Nova i la Vella de Campanar, dues falles que són contraposició d’una festa que, des de la perifèria no acaben de tenir tot aquell calat que ens volen fer empassar els mitjans bíblics de Camps i de Rita. El milió de persones, aquella gernació que el Canal 9 diu que ha paralitzat la ciutat, ací no hi és. Acabem la ruta i ens entaulem a cal Pep: ens havia regalat dos perols de xocolate que tombaven de tos, n’hi ha que es va fer la part i mitja i tocà. Després, la conversa, el cas Vilaró, l’Ateneu de Bétera, això i allò, els uns que pugen a la terrassa a veure el castell, els altres que ens estimem de continuar la tertúlia i deixar passar el temps, entre amics, que és el goig de ser de vacances i d’acomplir rituals que paguen la pena, com una fita anual i un encontre en favor de descabdellar l’actualitat. 
Avui, per exemple el canvi és que la Nova tenia una llengua bastant correcta, com la Vella, que s’allunyava de l’aberració corrent que practiquen alguns dels artistes o filòlegs fallers. En totes dues falles es queixaven de la Junta Central, de la traïdoria entre artistes fallers, de l’engany del sostre pressupostari amb el què podien comptar les comissions, i, per suposat, de la sospitosa decisió de tornar a premiar Convent Jerusalem. Però nosaltres passem, home, els xiquets comencen a veure 2001, pel·lícula que ha triat Pep perquè s’adormen, malgrat que alguns dels adults ja agafen posicions perilloses al sofà i als sillons. Jo encara arrossegue un refredat de por, vint dies, i encara no hi veig l’eixida. Tornem de matinada, que ja s’acosta Sant Josep, el tio Pep. T’ha d’agradar molt, tot plegat, això de les falles. Per la instrumentació que se n’ha fet. Quina enrabiada.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de àlbum familiar per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent