Ulisses20

Ara fem vacances. Tenim la fira tancada, dos dies de repòs, de balanç dels dos dies, d’enllestir el sopar, el dinar els llevants i els entrants de tantes menges. Hem perdut una mica l’hàbit de la colla, de la Nit de Nadal a Bétera. Sembla que ens envaeix també la penicil·lina contra els bons costums mediterranis: a Bétera mai no se sopava en família la nit de Nadal. Què hi farem! Vam obrir un parell d’hores la fira el mateix 24, i encara vam vendre uns quants llibres. El segon dia no va ser el primer dia, això ja era evident, però el segon dia es va arreglar de públic. Vam tenir cirereta musical, perquè Comboi Mediterrani va interpretar una jota marinera mallorquina que ens va deixar mocats. Després Rosa Dasí va fer la presentació de Vent Surant, i també va agrair que la fira hagués fet aquesta aposta per les novel·les que recuperen la memòria històrica i trenquen la invisibilitat patida durant anys i panys. Jo llegia alguns passatges de la novel·la que trobava més literaris, de literatura de lo alto, Rosa explicava la república i la guerra i el que vingué encara pitjor, després, va parlar d’Antoni Mateu, batlle d’Inca, però també del batlle de Sagunt i del batlle de Bétera, tots tres afusellats, assassinats amb judicis falsos, amb proves falses, i Xesca, l’autora del llibre, gairebé sense veu, va dir que havia viscut la millor presentació sens dubte, entre els valencians, a Bétera.
«Hi havia una barca cercant un vent que surava damunt la mar, era un vent invisible…»

Vaig parlar d’aquell capítol que descriu l’afiliació política de les formigues, de les gallines, de les cabres, de les abelles, però també vaig explicar que jo havia vist un Penny black autèntic, a Òxford, i també vaig llegir com hem aprés, de xiquets, a anar amb bicicleta, com ens han ensenyat… Vam sopar unes quantes truites a la vora del foc, truites diverses, truites repartides solidàriament, en col·lectivitat, va córrer el vi i la cervesa, i la conversa sense ossos a la llengua. No us penseu que els sopars no són de rigor, hom parla d’autors, de possibles obres mestres, de llibres amb gruix, la primera nit eixien noms com Cucarella o Max Aub, algú es queixava que no teníem l’últim llibre de Viadel, o Hanna Arent, o Tobias Grimaltos sobre la vellesa… La fira de Bétera, quan serà referent mundial sobre els llibres, recordarà aquestes nits, perquè també vesteixen els llibres, els acompanyen i ens deixen humanitzar més que no els noëls o els reis, i no diguem més que aquells malparits de borbons.

Totes les històries comencen amb un llibre…

Vent Surant és una novel·la de Xesca Sastre que us acompanyarà temps i temps després de llegir-la