Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Moros i catalans no els quadra.

Collien taronges allà al camí d’Alcubles, fa molt; jo aleshores encara no em dedicava professionalment; puntualment mon pare m’havia enviat a tenir compte de la bàscula, per veure si aquells homes pesaven correctament la collita. Almenys aleshores n’hi havia bàscula al camp, ara no. Ara s’emporten les taronges sense pesar-les; després, si ells volen, et diuen quina quantitat els han pesat al magatzem i te n’has de refiar. No és creïble però és com van les coses, en el camp valencià que tan defensa el PP, el PSOE i la mare que els va parir. Però torne al principi, quan un d’aquells homes que collia, un ruc com un pont que sabia de quina cama coixejava jo de jove i per això remugava, el ruc: cada colp que venia a deixar el caixó damunt la bàscula i, amb el cabàs buit, desapareixia entre les files de tarongers, remugava aquella cançó: ‘abans moros que catalans!’ Aqueixa era una proclama blavera, tan carregada d’odi contra els uns i els altres que demostrava la xenofòbia de què eren capaços milers de valencians.
Amb els anys la batalla de València és va desinflar, perquè molts vam afluixar, sobretot molts valencians, perquè la xenofòbia no desapareix fàcilment, continua ben instal·lada a casa, a les nostres llars, sense remei. Ni el zotal que usàvem per netejar els galliners no hagués servit. Els exemples van eixint públicament des del govern mateix, de les files del PP i el corrupte Camps, que vol tancar més repetidors de TV3, per ràbia i xenofòbia, o de les altres files, del PSOE, que també volen eliminar tots els esforços de la ILP. N’hi ha més exemples en aquesta setmana de xenofòbia i ràbia: la consellera de’n camps acusa directament i insulta si algú diu que a València n’hi ha que parlen català. No acusa ni denuncia ni insulta perquè n’hi ha que parlen espanyol, o anglés, no. Sempre s’esbraven quan passa pel mateix cantó d’una sola llengua. Més exemples: aquell capità de la guàrdia franquista serà indemnitzat per insultar una jove, perquè és mora i perquè parlava català, i això sí que no els cap en els seus caps quadrats. Si són moros i són catalans l’equació no els ix a compte, ni els quadra, ni en saben què fer. Per això la jutge castiga la dona, en comptes de castigar el guàrdia: per mora, per parlar català, per ser dona, i per atrevir-se a denunciar la guàrdia civil públicament. 
No els ixen els comptes, però els ix la ràbia, la xenofòbia, la multa, el càstig, el tancament, la repressió…   
I ves que l’equació és desigual: n’hi ha pocs catalanistes que vulguen reprimir cap llengua, cap espai televisiu, cap moro, cap sahrauí, cap res de res… En canvi, quants espanyols n’hi ha, que volen reprimir la llengua, la televisió, els moros, els sahrauís, i encara més coses que ells sabran que van ordint, amb els impostos que els uns paguem més que no els altres.
– El que passa és que tu els tens mania, als espanyols, i per això els ho dius…
– No és mania, és que si ho veiem bé, passa tan sovint d’aqueixa manera, que haurem de començar a pensar si som tan diferents, tan desiguals, tan d’interessos i comportaments oposats que no caldria començar ja allò…
– Què?
– Allò!, allò!
– Què vols dir?
– Home!
– Home? 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent