Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Molta alegria als ulls, no hi véiem

Potser és perquè, des de València, la distància no ajuda a veure’t el somriure, Anna. Però ni en foto ni en vídeo, durant tot el discurs, no véiem el somriure als ulls. Ni gaire alegria, avui que ens calia per damunt de qualsevol cosa, per damunt de tanta exigència com reclamaves al futur de la República o al futur govern, si encara hi ha possibilitat de tenir-lo. Justament avui que era 9N en versió real, i per això doblement important. Ni en els teus ulls, ni en els dels homes i dones que hi havia a sota teu, no hi véiem l’alegria, així que si sou els nostres representants, de joia n’anem minsos, escassos, en aquest mirall… Potser que tanta feinada com us ha portat a aquest jorn, no mereixia una representació restrictiva, ni una escenificació tan dramàtica. Quines cares, mare, no féieu; semblava Hamlet, o pitjor, Macbeth… No tenia gaire a veure amb la sobrietat o la qualitat dels discursos, ja sabem que no, però alegres i jovials, ca, dona: no hem pogut ni gaudir ni de la declaració d’independència, o del principi d’ella… És en aquesta manca de somriure general entre els nostres, que confonem, o confoneu els dos milions: confonia la cara de tots plegats, tan tristota la foto de conjunt, malgrat el discurs contundent, que signaríem plegats molta gent, sí, però que no ens treu que, el moment és històric i més important que cadascuna de les lluites que plantejava un a un cada paràgraf. El moment històric mereixia tota la transcendència, per damunt de detalls, o trinxeres, o lemes, o samarretes, o ateneus populars, o excessos, o delimitacions, per damunt d’orgulls, d’intransigència, de posar-mos a tots en perill, de fer perillar el procés sencer, i en això incloem els valencians, ah sí, els valencians del sud i del nord: per un luxe que ningú no s’hauria de permetre, en un jorn històric. Però potser perquè els joves, en els moments que hem de ser madurs, avantposem la grenya en comptes de la història.

Post: si aquesta és tota l’alegria del nou país, pirategeu-vos eugenio o feu pujar més sovint xavi castillo, perquè necessitarem menys intel·ligència i més empatia. I sobretot major responsabilitat d’estat, si és que arriba nou cap dia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent