Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 5 de gener de 2009

M’ho he perdut, i pague la penitència

Llegesc el bloc del Gàlim i els seus homes. Llegesc l’Hipàtia de Vicent. Em mire el vídeo que han penjat sobre el dinar a ca Montes, extraordinari sens dubte, amb arròs i arnadí, paella i postre il·lustre com els convidats mereixen, aquells homes de veu extraordinària, Pep Gimeno i Miquel Gil. Han estat a uns metres de casa, però jo m’ho he perdut, perquè en aquella hora era pel port de Querol, perdut entre la boira i l’aigua d’hivern. No hi era, malgrat que un dinar d’aqueix calibre pagava qualsevol esforç i sacrifici. Pep Botifarra i Miquel Gil són les veus més autèntiques d’un corral que, fa anys, provà de ser un país, però vet ací les mostres, entre més exemples,  de la qualitat que podem atènyer, en uns anys. Són veus d’una qualitat especial, un regal que ahir mateix va caure a Bétera, per dinar en una casa noble, en el millor dels sentits, ca Montes, amb les veus de la terra, del Sud, de força i sentiment, que et trasllada cinquanta anys enrere, quan la sobretaula facilitava aquell art de cantar, d’acabar cantant la festa, a la fresca. Com un llamp, em passa la veu del Xiquet de Bétera, el guitarró del tio Jordi al bancalet de casa, l’ú i el dos. I ara aquest regal, que m’he perdut per unes poques hores, queda com una escletxa contra la misèria del nostre poble mateix. M’ho he perdut, però quin goig de tenir, durant unes hores, les veus i aquella complicitat tan aprop. Sens dubte que els reis han avançat la nit a ca Montes, amb un present ben intens. I avui al carrer de Bétera no se’n parlava d’una altra cosa, sinó que la vida és feta d’aquests petits grans miracles.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de la mirada dels meus per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent