Mestres, per què teniu confinada la llengua?
«Ell, sense pensament tan sols d’aclarir aquells misteris, emprén tot pressós el camí del port, i, al saltar la carena, tingué el gaudiós colp de vista —que és bonic de bona veritat!— que fa la delitosa Vall d’Albaida albirant-se entre aquell bé de Déu d’immenses i verdes pinedes a costat i costat del camí de davallada.»
Si hom vol fer de mestre, i no tenir la llengua confinada, només hauria de llegir i fer llegir les rondalles d’Enric Valor, per trobar de colp i de nou, la bellesa de la llengua dels valencians: «Quina emoció! Ell ataüllava en els camps molta de gent vestida a la cristiana, i sentia, quan els passava prop, la seua catalanesca llengua. Això li omplia el cor d’un goig inefable…
El darrer Consell, Rondalles Valencianes, Enric Valor, edicions del Bullent
A la rondalla Joan Ratot, aplegada a Castalla, el mestre Enric Valor fa dir a una font (de la qual,després, se’n riurà irònicament): «Llavors, la Font, que va sentir el cruixit de l’esguell de la millor branca de la Figuera, va deturar el seu murmuri rialler i li va preguntar: —Què t’ocorre, frondosa Figuera, tu que m’has donar ombra i perfum durant trenta estiuades? Què et passa, que el teu cos fresc i gegantí s’ha esquinçat d’aquesta manera?, aleshores Valor afig entre parèntesi: (es coneix que les fonts són totes molt afectades a la poesia)…
[continuarà]