Si tenim presos polítics, i exiliats, com farem escola amb normalitat! No podem. No volem. I la situació política a espanya és d’una vergonya que esborrona. I aquell home va dir-ho despús-ahir: Polítics, com podeu fer vida normal! I jo afig: Mestres, com podeu fer vida normal!
És com va, la política a espanya, franquista i podrida, i per això no podem fer vida normal amb res, per res, sense excuses ni embuts. Ja ho diuen, que no hem de mirar, que ens amaguem la vergonya, que deixem la pols sota l’estora: una merda, ho entens? M’entens, tu? Una merda!
A valència encara campa impune l’agressió, el feixisme, els partits corruptes, el pp i els ciutadans, i el psoe i el seu 155, la fiscalia i la justícia, tot plegat contra els valencians mateix. Amb la TV3 prohibida, sinyors, i IB3, i encara amb la por del debat i de parlar de tot i de qualsevol cosa, per por de l’amenaça. I sort que n’hi havia policia que evitava que ens pogueren matar, el 9 d’Octubre, perquè els insults i les amenaces, es mantenien a dun metre, a les voreres, amb bèsties desbocades per l’insult, per l’agressió, que ens volien morts… Ves on som, amb aquesta monarquia corrupta, amb aquest govern d’espanya que paga franquistes, clavegueres, que condecora policies i polítics agressors, violents, i jutges que prevariquen…
No, no farem escola normal, si els valors, i la Declaració de drets universals continua amenaçada, violentada, malmesa encara. Amb el consentiment d’una normalitat que molts voldrien perpètua: sí, en aquesta pervivència franquista, res no serà normal, a espanya. NI en la política, ni a l’escola, ni al carrer ni enlloc.