Més que no metodologia [#escolademestres]
Primera jornada al carrer del Músic Jarque Qualladó. Quatre-cents mestres embotits en un saló que ens aplegava sense angúnies. Quin fred, es queixaven les mestres desmanegades cinc minuts després. Sí, l’aire condicionat necessari per respirar les intervencions convidades: Àngels Martínez ha expicat la història de l’escola dels darrers quaranta anys, en trenta minuts ha fet un repàs del compromís públic i social, d’una escola necessària i altruïsta. Ha acabat demanant-se qui donarà resposta a les necessitats d’una escola torpedinada per l’administració i la política de les males arts.
El segon a intervenir, Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha començat des de l’emoció de l’ofici dels mestres, per acabar fent un repàs de les activitats, projectes i feinades que empeny un dels moviments més importants de la història dels valencians dels últims trenta anys: l’escola. «Cada dia, en eixir de casa, cal posar-se el vestit de la llengua, en defensa del valencià i de la dignitat. Cada dia has d’eixir a defensar-te.»
Després de la pausa, Creu Planells ha presentat el plat fort sobre metodologia: Neus Sanmartí i l’avaluació formadora, en contraposició a una avaluació diagnosi que qualifica i destria, però que no ajuda a fer més competents els xiquets a l’escola. La professora emèrita de l’Autònoma no ha decebut, al contrari, un discurs pausat, clar, comprensiu, descabdellava les claus d’una escola que pretén orientar la manera d’aprendre des de l’avaluació, per saber què i com aprenen els xiquets realment. Per destriar informació (la podeu trobar arreu) de coneixement (cal més guiatge i un mestre amb coratge)… Després, tres expertes de la pràctica en aquest model d’avaluació —Rosa M Tarín, Mercè Mas i Pilar Menoyo— han explicat el guany de les seues experiències a partir d’aquest model de treball.
L’equip d’AKOEeducació, organitzadors de les Jornades, han presentat un repte: la possibilitat d’organitzar un claustre col·lectiu i simultani amb trenta escoles del país (de públiques i de cooperatives), per avançar en la col·laboració i l’intercanvi de coneixement i experiències.
Finalment, la cirereta: Llorenç Giménez i l’anecdotari dels mestres: un final de festa que ha sigut una joia, fresca, divertida, intel·ligent, en favor de la cultura popular, l”escola i la recuperació de la saviesa, de saber escoltar què expliquen els vells.
Entre els participants, hi ha convidades un grapat d’editorials valencianes que ofereixen als mestres bones lectures d’estiu: cada llibre que lligen els mestres és una inversió directa en l’escola i en el proper curs escolar.
Final de la primera jornada. by #escolademestres @mestresakoe