Han convidat el president de la generalitat valenciana a parlar entre empresaris del pp, gent d’extrema dreta a Barcelona. Entre espanyols. Com si visqués a disneylàndia, l’home ha fet de reietó panxaconent, ha presentat valència com un oasi del luxe, jo afegiria de prostitució de luxe, i ha evitat de dir res del col·lapse de corrupció del seu partit, quan ell dirigia les ITV i els diners fugien dins dels maleters dels cotxes cap a suïssa.
L’homenic no ha pogut dir ni bon dia, pobre, si és analfabet de la llengua, sense engolir-se el cullerot, i ha evitat de parlar que som a la cua del finançament que decidís espanya contra els valencians…, no ha dit que el camp valencià és un cul de sac, abandonat de la mà de déu, i que a l’escola, encara més als instituts, els professors s’amaguen per plorar perquè els adolescents han renunciat a aprendre en canvi de fer el fava i imitar tants inútils solts, toreros o pocavergonyes. Camins i carreteres?, eix mediterrani?, sanitat?, atenció a gent desvalguda?, no home, això per a què…
L’analfabet Mazon s’ha despullat davant el món: ha dit que els valencians prioritzen la vida dels rics, perquè nosaltres som pobres (això no ho ha dit, naturalment), però hagués pogut afegir que, comparats amb aquells australians de les barquetes, som pobres de solemnitat a mans d’espanya. Els valencians, Mazon diu que tots els valencians, volen la copa amèrica a valència, com volien la fórmula u, terra mítica, i si és possible que torne el papa, zaplana, rita i camps en un nou cotxe de luxe, des de l’altra banda dels morts. Això és, segons l’analfabet Mazon, els valencians preferim de continuar aprofundint en el pou de misèria que és aquest país valencià que ell diu que s’estima tant. I li veus que somriu, i dius, una escopinada de zaplana…
D’analfabet a cínic no n’hi ha un pam. De cínic a mentider res de res. De mentider a fals, és com fer un passeig sense eixir de casa: aquests homenics són en política per fer mal, per enriquir-se entre amigots i malbaratar la vida de centenars de milers de valencians: pensar que tots els valencians, segons ell, preferim una exhibició de joves mariners ricots fills de pares rics -una majoria corruptes i lladres- mentre el camp valencià s’enfonsa, sense ajuts, ni estudis, ni inversions, o pensar que “tots” els valencians preferim una despesa milionària en iots de merda en canvi que joves llicenciats els facen de cambrers, o que prefereixen de no tenir habitatge perquè aquests joves s’estimen d’ésser amb els pares fins als trenta, o que no tinguen garantida una feina qualificada…
El cinisme de la política és prostitució, sense embuts, malversació i robatori, i si els jutges això ho tapen, és perquè la corrupció dels uns va acompanyada del flirteig antidemocràtic dels primers: la permissivitat de la justícia i la política espanyola en canvi de perseguir la democràcia i les urnes. Aquella etapa de grans esdeveniments, que els valencians vam patir durant vint-i-cinc anys de pp, encara la paguem. Una història de ruïna, de corrupció, de misèria per a “tots” els valencians, llevat dels falsos i els cínics amigots del pp, naturalment. Fer-ne avui apologia, reclamar que torne la copa amèrica, només de paraula, ja hauria de comportar presó perpètua si qui ho defensa és responsable de la política. Pel que significa d’apologia criminal i cínica.
No és debades, ni gratuït, ni a compte de res, que aquest analfabet president de la generalitat, Mazon, fóra el director de les ITV quan Zaplana va desviar milions i milions de diners públics als comptes propis i del pp, així que en sembrar arròs pudent, aleshores i ara, serà tornar a la paella agra per a tothom, sinyors. Per anys i anys, si no ho remeiem.