Ulisses20

Els àlbers van ser plantats el 1842 per Roc Romero Puig, nét del primer mestre d?obres del poble (l?abuelo peülla), que va aprendre a llegir i escriure al monestir de Portaceli. L?aigua a l?abeurador arribava des del Morteral, i va servir també per regar les primeres creïlles de Marines, el mateix any que es feu construir l?abeurador. N?hi ha més noms propis, als pobles de muntanya, malgrat que puguen semblar noms anònims, homes d?una història que s?ha confegit al marge de molts dels seus protagonistes. Arsenio Rubio, per exemple, que s?entestà durant tota la vida a defensar l?invent de la màquina del moviment continu. Explicava, Arsenio, que amb els diners que en trauria de l?invent, construiria una universitat (no una escola o una institució menor), ell volia una universitat a les Rodanes de Vilamarxant.
El tio Mateu, que moriria en la solsida, fou dels millors ribassers de la comarca; Salvador Peris, mestre d?escola que criava rosers com ningú, el primer jardiner del Camp de Túria, segons el nostre guia (la informació d’aquest apunts ixen en la seua majoria de les seues paraules); Vicent Coll, germà de l’ordre dels camils, que va morir de la pesta de l?escarabat, el 1918, després d’ajudar a guarir no pocs malalts, o Josep Romero que radiava els partits de futbol a la plaça, amb un embut de l?Almàssera, sense saber-ne ni agradar-li ni poc ni gens, però l’invent feia xerinol·la i imitava els mitjans.
El patrimoni del poble, es va conservar per unes quantes famílies i la tossuderia de pares i fills. Pobles desapareguts, esborrats com Loriguilla i Domenyo, van tenir un destí encara no explicat suficientment. La perseverança d’uns quants veïns va salvar finalment Marines.