Aquest verset de Machado el vaig fer anar quan la meua mestra de pràctiques em va dir, Albert, Maria ha agafat la grip, demà t’estaràs sol a tercer de primària: ja t’espavilaràs. No sé si em vaig espavilar, però va ser el primer que em va venir al cap: març passarà volant, ja veuràs. Tampoc no recorde bé si va ser la meua mestra Trini o Josep, que llavors feia de director a l’escola Mestre Serrano de Mislata, qui m’ho va comunicar. T’has de fer càrrec d’una aula tut sol!
Josep, que és qui té la culpa que m’haja dedicat gairebé trenta anys a l’ofici de mestre, potser que sí, que em va convidar a conèixer què era l’escola. Amb quinze dies de baixa, no enviaven ningú, de substitut.
Després d’aquestes vacances al bloc, quinze dies sense dir ni piu, se m’ha ocorregut de començar així, a vore si és veritat que el mes passarà volant, perquè amb tota aqueixa dèria fallera, que no sembla que hagen canviat gens ni miqueta les coses, la festota bé que podria agafar vent i passar volant: més mascletades, més blauerets, més oracions, més espanolaes, i desd e l’1 de març, tothom a la ciutat de València, a acabar la feina a migdia, no siga que fem tard al final de la vida. Poca cosa diferent, tret de l’almoina que donen uns quants de compromís que sembla que volen disfressar l’afer del cap-i-casal en el mes de març. Pos no volen convertir aquest sidral carcot en reconeixement de la Unesco! Però què volen convenir?, la brutícia, l’excés, el siroll, la política parafeixista, les paellotes, les pixaes en terra, l’església carcamal… Què volen salvar i reconèixer, d’aquest ferum postfranquista que vesteix en la seua majoria la festota fallera?
Veus, hagués sigut millor de continuar de vacances, almenys, uns quants dies més. Ara, a coents, botiflers, exagerats i de coneixement escàs, no ens guanyen, que no… En això sí que la Unesco mos podria lliurar la medalla.