Això no és futbol. És l’economia real dels espanyols, d’aquest estat que ells en diuen espanya. Un colp hem recaptat els impostos, els dels valencians, els envíem a madrit, que decidirà en quina cosa es gastarà aquella quantitat anual que recaptem. Em la decisió ja n’hi ha la primera desigualtat, molt greu, malgrat que els jutges ja diuen que això a nosaltres, els valencians, no ens importa gens. No podem fer-hi res. Ara imagineu un exemple, que han decidit de gastar-se 1.000 euros a madrit i només 50 a valència. Home, dirà ningú qualsevol, és que allà són més gent. És veritat, són més funcionaris, més gent xuclant del pot, més gent que pega en inútils, més de tot. Això no ho discutim. Però un colp la decisió és feta (recordeu que els valencians no pintem ni decidim res), aleshores comencen a fer ús d’allò acordat dels 1.000 i els 50. Quina és la sorpresa? Doncs que, quan passa l’any, a madrit s’han gastat el 220% i a valència el 40% si arriba. Resultat, a madrit s’han gastat 2.200 euros, dalt o baix, i a valència 2o euros. Veritat que la diferència no us quadra tant, encara que allà n’hi haja més inútils, més de tot… Ara poseu això en milions, en milers de milions, aleshores calculeu si la diferència dels uns i dels altres ens fa iguals o més inútils que cagar ajupits. Perquè de valencians inútils que els regalen el vot, n’hi ha sacs d’aspillera plens. I els altres espanyols, els de múrcia, andalusia, extremadura o la manxa, ja diuen que les coses són així, que als valencians ens toca de pagar cada any. Cada any. Per inútils. Per valencians. Que això és la constitució espanyola.
Potser per això no tenim prous mestres, ni prou metges, ni prou atenció a l’ITV dels cotxes, ni prou infermers als hospitals, i els camins de camp són un formatge de forats, i els camps són abandonats, i cal continuar treballant perquè a madrit visquen de reis, i els reis de creminals… és la constitució espanyola, sinyors.
I només he explicat un detall, que la cosa per dins encara és pitjor…