Ulisses20

«Joan de la Panarra, fill de Finestrat, n’ha mort cent d’un colp i res no li ha passat.», el mestre Enric Valor, quin goig de llengua i quina lliçó d’humilitat…

Però Nati, dona, que no veus que aquest somriure tan teatral, i aqueixes dents tan blanques del cartell ja no són de llet ni de vaca, que no lliguen amb allò que mostres, tan agafat dels ditets que en un paperet no t’ho torques, xica… Pobre Enric Valor si alcés el cap, no n’entendria res, però res de res del que ensenyes contra la llengua dels valencians, contra el gran mestre veí teu, Nati: danza, concierto, teatro, conferencia, noviembre, diciembre, però que t’has begut l’enteniment?, o serà l’efecte de la clorofil·la de dents que uses per enllustrar que ens mires, ep, com si a Finestrat hom sigués ignorant o falangista de les llengües, potser que això sí que una mica sou allà, a sota de la gran muntanya, el Puigcampana, perquè tenir batlles contra la llengua, contra l’escola, contra el paisatge mateix, dona, s’ha de tenir barra i aqueixos dits més fins que el paper per sostenir una proclama antivalenciana i damunt dir-ne cultura, o agenda de cultura, amb aqueix odi contra nostre que lluïu tan a goig de beates o frares o similar a aquell dictador que prohibia les llengües, com vosaltres, el teu partit, Nati, què sabran els turistes, dona, si passes de supèrfol a batlle de rebot o de gol en pròpia que diuen els xiquets… Nati, filla, un curset de carles salvador no cal, però tenir tan a prop un dels més grans narradors de tots els temps, com és Valor, amb aqueixa llengua tan exquisida que ningú més sabia emprar, i voler imitar els inútils del teu partit corrupte fins els collons, ai, què vols, Natividad, si ara vindrà Nadal i ningú no et dirà com déu mana, sinó com si fores extremenya o espanyola, o extrema de la llengua colonial, la de la corrupció i els lladres, la de bandera que no renuncia a matar poetes o mestres o fins i tot els fills de Finestrat, Nati, xa, quin dilema. Si el de la Panarra tindria faena ara mateix, escardussant tots els teus de tan malparits i irresponsables, mentiders a cabassos, quin exemple que sou per als 229 morts de la gota freda, tu i el teu partit i tots els militants que us riuen la gràcia. Com de fàcil us ix ofegar-ne dos-cents i anar-vos-en de dinar i explicar-nos que el sol és redó com si encara ens mamarem el dit…

—«vint-i-cinc lladres en la plenitud de la maldat!», Nati, com a la rondalla del teu poble… ja saps com van acabar o encara no t’hi has posat a llegir-la?