Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’últim de l’any, vítol!

Carn de corder del Pla de Barraques, vi del país, del sud i del nord, taronges de Bétera, torrons de ca Ximo, de Casinos, moniatos rojos, aquells bombons nous de Valor (el meu amb vi de Monastrell), café, tomanils, licors, tot això per anar tancant l’any, entre amics, amb el record d’uns altres amics que també fan sopars especials, entre els seus, per anar cloent tot un any de grans esdeveniments, comarcals, de país, particulars, cadascú que trie, amb la cançó de l’indiscutible Botifarra, la xica que no s’ho torca, ara passen les coques, els pastissos, ai, quin cas fa ella, bueno!, amics i entre amics, per molts anys, i aquests moments de xerinola que ens hem guanyat a pols amb esforç, pels bon moments, pel sentiment que ja tenim una edat, que deia Estellés, que dins de no res tornem, d’ací unes hores. Però ara mateix, festes, arreu del país, amb els xics, amb els nostres… Bon any!

M’he deixat els dàtils, les figues seques, els acudits de Llorenç i de Carme, i el ritme de l’ú i el dotze, el cava, i tota la bonior de somriures que em demanen que no em deixe ni m’oblide res, però això és gairebé impossible. Així que anirem afegint-nos, a poc que trobem l’excusa i el moment… Me’n vaig que diuen que falten dos minuts. Dos minuts per a què?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent