Ulisses20

Camps serà jutjat per uns vestidets. Çò significa perdonar-li el desastre de govern de tants anys que ha sigut president. És com regalar-li el perdó, quan caldria jutjar-lo per com ha deixat, ell i la resta de pocavergonyes del pp, el país valencià: com la CAM, i malgrat la vergonya que suposa de veure un director de diari voltat de llepons que anuncia que serem protagonistes de la recuperació-regeneració, valència és un saldo que no vol ningú. Un ferro roent.

El rei repudia el gendre, i tothom content. Tothom de la casa reial perdonat, naturalment, perquè ni els mitjans ni ningú no s’atreveix amb aquella herència franquista i militar, eclesial, i llepona. Tot plegat, desfent-se del gendre salven qui signava -la filla-, i qui guanyava -tota la família, tota sencera.

El govern valencià autoritza a exportar taronja mentre la collita de molts llauradors penja dels arbres. El negoci el gestionen els grans comerços valencians, coberts pels polítics de torn, mentre el camp valencià es mor abandonat, de tants mocs com li creixen. N’hi ha cap conseller que s’hi dedique al camp, realment, que entenga què passa? I els sindicats, no denuncien la màfia creada amb diners públics?

L’escola concertada fa mesos que no cobra els concerts signats amb l’administració. Una part, les despeses de funcionament i la part corresponent als salaris dels serveis. Una altra part, tampoc no cobren els salaris dels mestres. Que no caldrà comprar bons patriòtics per poder cobrar allò que ens deuen?
L’escola pública, si fa no fa, és a la mateixa situació de ruïna. Per al pp, en general l’educació és un altre saldo. A València no han entés finlàndia. O perquè l’han entés, hi renuncien totalment.

Adjectivar un bo com a patriòtic és una collonada o una burla: s’han carregat el sistema financer valencià, l’han escapçat, l’han fet desaparèixer. El govern valencià es declara hooligan de les glòries a espana, per tant, allò de patriòtic deuen referir-ho a la falange o un cosa semblant. Qui vulga moniatos que se’ls plante.

Camps va prohibir de veure TV3 a València, una mesura feixista i covarda contra la informació i la pluralitat. Ell podia fer-ho, naturalment, podia. Com podia no pagar els bons regals que rebia, ell, la dona, la filla; podia pagar-los, els regals, naturalment, però no ho feia.

Camps podia haver dit què ens va costar terra mítica, o quant vam pagar per la visita del papa, o quant va costar el capritx del circuit urbà, o el joc de barquetes del port, o quan ens costarà de més la fórmula 1… O quant li devem al calavera calatrava per una maqueta…, tot això que sumat no ho veiem, perquè no hi ha ull ni forat que ho puga ataüllar ni absorvir, no ho sabrem realment mai, des del model de política valenciana que ens governa. Perquè la desinformació és el seu rendiment, el del pp, no solament el de Camps.

Als valencians ens salvarà el canal 9. I els gintònics, i els 62 milions de terra mítica, i els sants de la pedra, i la falla de la plaça, i la paella, i els colombaires, i les curses populars, i la campanya de Nadal, i l’arrop i tallaetes, i l’orxata, els bunyols, i els magatzems de fontestat, i les províncies, i els lladró predemocràtics, i les putes anunciades en l’autobús, i la missa de gall, sant roc i sant gos, l’alqueria, el valencià de rita, la grossa de nadal, però sobretot, els milions que ens tornaran els pinxos que ens han robat durants tants anys, des d’Emarsa, el Consell, la generalitat, el futbol, les caixes, els bancs, les diputacions, la monarquia, alguna arquitecrtura privilegiada, i tot d’amigots que han passar per caixa a agafar a grapats allò que els regalava el fill de puta de torn.

Avui estic amb aquell puntet baix, segons l’alcoholímetre.

Post: el jutge, representant una mitja comèdia, fent-se una mica el despistat, entre una cosa i l’altra podria deixar-se anar: –senyor honorable, com és que mai no es va dignar a rebre les famílies de les víctimes del metro?