Som a dues nits de la gran festa a Llíria. Continuem enmig d’un bull d’activitat, de continuar explicant la importància de la participació, de l’ajut, del suport, però també de la presència a Llíria de moltes persones que vindran de fora. Ho hem de viure en directe, que les comarques, les ciutats mitjanes d’aquest país, continuen essent importants, malgrat els errors conscients i les males arts contra aqueixa xarxa interna, cabdal de pretendre convertir-nos en un país petit. Alcoi, Gandia, Sueca, Dènia, Sagunt, Llíria, Elx, Burjassot, Alzira, Vinaròs, Morella… hi ha tantes raons que mereixen expressar què som.
Aquesta nit vindrem a l’assaig general, amb el Vicent, el Carles, el Sime, el Toni, per adobar molts detalls com cal tenir en compte en una proposta d’aital envergadura. Hem penjat la roda de premsa, que és una manera de dir, perquè els mitjans oficials no han enviat ningú, així que ens hem filmat nosaltres mateix i hem penjat als blocs, i a la pàgina del camp de túria, unes quantes frases. Sort que la premsa oficial ja no és exclusiva, que nosaltres mateix podem informar i informar-nos d’allò que ‘uns quants’ no consideren important, o d’interés públic.
Com ha dit Miquel Gil, les bandes a Llíria són genètica, i representen un altre món que hem de continuar guanyant. Fins i tot, si la proposta de dissabte qualla, tenim un nou camí obert de molt d’interés per als nostres músics, una eixida innovadora per a les nostres bandes. Però cal ser valents, i tenir coratge. Ah, coratge no ens en manca. Però gairebé com sempre, la societat civil anem al marge de la institució i l’establisment (!). Alerta, doncs, que no fóra bo l’hàbit.
Ahir vaig llegir que l’únic mitjà de comunicació nacional que hi acudirà serà TV3, per a grabar l’assaig general. És així?
De Canal 9, llàstima! Tot i ser una televisió totalment prescindible resulta ser un mitjà que encara veuen molts valencians (cada cop menys) que al cap i la fí és el que importa. Ells s’ho perden si no hi volen ser. S’ho perden ells i els milers de valencians que segueixen eixe canal a ulls cecs. Cecs davant el país que se’ls mostra de nou. Canal 9 que cobreixca notícies de paelles i truites gegants als pobles més recòndits, o que facen un reportatge especial anomenat “Un dia a la vida del Molt Honorable Francisco Camps”, fora més divertit i interessant veure a eixe home alçar-se pels matins per anar a pixar o cagar al W.C.