Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Lluitant contra l’oblit

contralOBLIT

El president de les Corst valencianes ha vist les orelles del llop i diu que deixarà la política i es dedicarà al camp, al cultiu del caqui. Hem acabat de comprar caquis, doncs, els valencians honestos. Ves que n’hi ha polítics corruptes, sangoneres, llepons, torpalls, inútils, però Cotino potser siga el pocavergonya més gros. Incapaç, i mediocre, va arribar a dalt de tot de la política valenciana com van arribar-hi tants d’altres, polítics del pp, arribistes, aprofitats, beats, negats, però que s’hi han consolidat com els grans protagonistes del valencianisme més cínic. Han aconseguit arruinar el País Valencià com ningú no hagués calculat mai, si no hem tocat fons tant se val, no veurem la llum del sol en desenes d’anys. Ells en diran regió o comunitat, tant se val, però som els més arruïnats. Tan refillets, que no han deixat ni els mobles dels bancs i caixes, ni els edificis, perquè ells ho han venut tot, en canvi d’enriquir-se i d’enriquir les seues famílies.

No sabem qui governarà d’ací uns mesos, però caldrà començar a preparar noves sales de Picassent, perquè els enviarem tots a la presó sense comtemplacions: a ells, als fills, als gendres, les nores i els néts. Tots s’han enriquit a compte de la pobresa de milions de valencians. La pocavergonya hauria de ser delicte, perquè en Cotino és sant crist d’aqueix defecte. Després de cínic, naturalment, és pocavergonya, un dels més grans del segle XXI. Per això acabarà tancat uns quants anys, quan el femer de la justícia siga net, més prompte que no tard.

Avui presentem a l’Ateneu de Bétera un llibre de la periodista Laura Ballester ‘Lluitant contra l’oblit’ que explica l’afer del pitjor accident del metro a Europa: va passar el 3 de juliol de 2006 a l’estació de Jesús, i van haver-hi quaranta-tres morts. En Cotino era el màxim responsable, aleshores, però va tapar la investigació, la va desviar, es va amagar, el sangonera. Mai no va rebre les famílies de les víctimes, no les va atendre, ni les va voler escoltar. Mai. El Conseller excusava que la culpa seria del conductor del tren, que també va morir. Però que ell no tenia cap responsabilitat, cap ni una, malgrat que havia ordenat tot de retallades en seguretat, en tecnologia, en senyals d’alarma, en controls de velocitat, ell que havia desviat els fons per enriquir els seus, que havia manllevat els diners destinats a tenir cura de les infrastructures, va dir que la culpa era del mort i se’n rentava les mans.

De fills de puta, entre els valencians n’hi ha a manta. N’hi ha de primer nivell, n’hi ha fora de categoria. En Cotino n’és dels més grossos. Un home tot cinisme, beateria, d’una manca de professionalitat inaudita, inversemblant, d’una cara que és sencera pocavergonya. Un dels models de l’alta política del pp valencià, que voldrà anar-se’n per la porta gran, com un torero, després d’una lliçó d’immoralitat, manca d’ètica i molta indecència que ja estudiran els manuals del futur com l’emblema de l’home idiota. Fals. Mentider. Cotino és l’exemple que en el món ha d’haver de tot, perquè la misèria ens ha d’ensenyar com no han de fer-se mai les coses.

Pobres caquis, xa.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent