Lliurament dels Baldiri: l’oblit dels valencians!
Diumenge es van lliurar els premis Baldiri Reixac, en la categoria de treballs d’alumnes, a l’Espluga del Francolí, Conca de Barberà. El bon treball dels alumnes ens ha fet pujar uns quants anys, a rebre el reconeixement de la Fundació Carulla i del jurat que fa la tria. No cal dir que els premis són una aposta a favor de l’escola catalana de tot el país, potser que siga l’única, que aplega tantes escoles almenys d’una punta a l’altra del nostre territori –per als llepafils, del territori de la llengua catalana. Fins ací, tot són lloes, sens dubte, a la Fundació, a l’organització, a tant d’esforç i a l’ajut econòmic que rebem les escoles. No hi ha cap altra institució em sembla que faça aital aposta i es crega d’aqueixa manera la nostra escola.
Però diumenge el protocol dels discursos no sisgué gaire encertat. De fet, el descencert es va apoderar de l’acte, pel que fa a tenir una petita consideració de les escoles que veníem de fora del territori central, de fora de Catalunya, vaja. Cap referència, cap recordatori, en cap dels discursos, i n’hi ha hagué a manta i alguns de massa llargs o de poc situats, davant milers de xiquets, home. Fins i tot el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va centrar-se a parlar exclusivament de la llei d’educació i de la Catalunya estricta, i no va fer cap, però cap menció a l’escola valenciana. Hi havia gent de Carcaixent, d’Alcoi, de Sueca, de Cocentaina, de Guadassuar, de Picanya, però ningú no en va fer cap esment de València i de la seua escola. Tant és així que, de les vint personalitats que hi havia assegudes a la taula presidencial, ningú no va reparar a convidar cap valencià, i això que tenien a tocar Diego Gómez, president d’Escola valenciana. Ni quan aquest va pujar amb la seua escola a recollir un dels guardons, no en van dir res de res, tu. Com diu el Vicent, n’hi ha més blaveros a dins que a fora, almenys a dins de la Catalunya estricta. L’oblit dels valencians va ser complet; no sé si enguany n’hi havia cap premi per a les Illes, o per a la Catalunya Nord,, d’Andorra sí que n’hi havia.
Supose que l’any que ve, això ja no passarà. Potser que no ens conviden, als valencians, i assumpte resolt. Ai, si el Lluís Carulla alçara el cap.
No hi ha dubte, el catalunyisme és tan botifler com el blaverisme. I oblidar-se del país no és casualitat és, simplement, no tenir-lo present en el dia a dia. I així, no hi ha país.
Vergonya i ràbia, de veres. I cap justificació!