Linxament i escarni
Espanya vol linxar la llibertat, la democràcia i Catalunya. Vol linxament i escarni. I no pararà fins que ho aconseguesca totalment. Políticament són molt rucs, econòmicament els més torpalls d’Europa, en coneixement no depassem la mitjana…, que els queda? Traure pit i força, fer de delinqüents de barri, demostrar com són de matxots i amagar tanta deficiència.
El govern espanyol és a l’alçada política PQPI, i ha encomanat a la justícia heretada del franquisme que se n’encarregue, a colps judicials de difícil justificació internacional, de liquidar qualsevol oposició o idea.
Empresonar la presidenta del parlament català, MHP Carme Forcadell, és fer el berro judicial, per donar pinso als mitjans, als amigots i al delinqüent Rajoy. Empresonar sense judici una dona honesta i intel·ligent, per demostrar com de llarga la té un jutge a espanya, és portar el ridícul a la categoria de llei, una decisió que no passaria l’examen de primer de carrera a dret civil i penal.
Però Espanya ho fa així, trau l’arma i dispara: talment com va matar el doctor Peset, els poetes Lorca i Miguel Hernàndez, o com de tranquil·la va bombardejar Benassal o Gernica, va afusellar centenars de mestres per aterrar l’escola… I tots aquests jutges hereus del franquisme no han renunciat a matar la democràcia emparant-se en un codi idiota, passat, incapaç: cap d’aquells jutges no ha demanat perdó per la barbàrie. El linxament i l’escarni és això: burlar-se’n de la democràcia i pixar-se damunt els homes.
Les batudes neofeixistes que cerquen el linxament, i la violència, són el braç físic d’aquesta justícia espanyola. A Europa, no veurien amb bons ulls que els matons vingueren a trencar-li la cara a la presidenta, a colps de porra, per això n’hi ha el Suprem, l’Audiència, la fiscalia… Trencar la cara als catalans, trencar-los l’ètica, la moral, la llengua, l’escola, la sanitat o l’economia, ja fa anys que ho intenten, des de les clavegueres i des de Moncloa, el parlamento, la monarquia…
Des de la desigualtat, sí, potser que en un primer moment faran forat. Minaran algunes consciències. Però a poc que els catalans agafen aire, ja tenen la raó, la filosofia, la ciència, l’escola, la democràcia, un horitzó sencer de la seua part.
El linxament i l’escarni té els dies comptats a curt. Perquè és un suïcidi col·lectiu del qual els costara de refer la ruïna, i la misèria a la qual voldrien abocar-nos de per vida.