Ulisses20

Per pagar el deute que ens van fent passar, els cabrons del pp, l’infern no és suficient per retornar-nos el calvari que passem, que dura vint anys, o més, perquè aquell pacte de les velles glòries —espanols convençuts en sa majoria— sobre la Transició ho deixà tot lligat i beneït, sobretot beneït per l’església i l’OPUS, que es van endur una part significativa del pastís. Així que el negociot els va eixir rodó, i com els sapastres són com són, que no poden amagar la mediocritat ni la ineficàcia, ens han portat la ruïna absoluta.
-Dimissió? Ca, home, això voldrien ells, que ens aconformem amb les molles un altre colp. Cal fer net i això vol dir obrir de bat a bat les presons i cap a dins falta gent i militants.
La burrera de lleis contra els ciutadans, una economia merdosa i inútil, un teixit empresarial de noms fastuosos tots ells en paradisos fiscals, una justícia que tot ho tapa i ho convenia perquè ells se salven, una església vigilant de models morals de tocat els nassos i la fava, uns bancs aprofitats, gànsters en la seua majoria, no hi ha res que puga salvar-se, ves si és increïble la farsa d’un país de tercera, carregat de monicacos que viuen de l’estafa, de fer de funcionaris, de llepar de la política, d’estirar-se la camisa i la mànega, gossos, manteros, aprofitats, llepaculs, mitgesmerdes, que han furtat liquidat amagat enviat agranat buidat caixes, caixons, calaixeres, armaris, i encara els hem pagat sobresous, sobres, dobles comptabilitats, i ves que malgrat que la informació corre pel món de diaris internacionals doncs som riota burla i carassa, ningú, ningú no dimiteix ni dimitirà…

-Forques? Corbelles? Falçons?
Ens quedem curts. Però molt curts. Caldria eines més contundents.
No som els ciutadans que hem atiat una guerra bruta, amoral, d’una doble vida que va ensenyant-nos el nivell al qual hem arribat amb aitals polítics: així que si peguem per organitzar una foguera i els fiquem a dins, desprevinguts, que cremen, xe, de cap a peus, a vore si l’infern no és suficient per podrir-los les cendres i les vergonyes.

I el recanvi, quin és, mare? Quin?
-Independència.