L’Horta de la fatalitat
El mestre Vicent Calabuig ens va guiar divendres per l’Horta, per preparar un itinerari de descoberta als alumnes de Mata de Jonc, de Palma, que vindran d’intercanvi en passar Pasqua. El reg, el camp, els cultius, les construccions, la interacció humana, ràpidament apames el tresor on som, i l’assejament al qual sotmetem un dels principals paratges/paisatges d’Europa. Aquest tros, per exemple, si fos a mans dels francesos seria net, conservat, una autèntica escola de natura en directe, per als joves, una lliçó de vida dels grans que encara hi viuen. Si fóra a mans dels francesos, ves, però ni francesos, ni alemanys, ni danesos ni holandesos ni res. Res de res. Som valencians, i els valencians fem malbé cada dia que passa aquest territori, a mans de governs pirates, corruptes i malparits d’una mala peça. En els quatre quilòmetres del nostre recorregut t’atreu la bellesa, l’alqueria, les séquies, el motor, el molí, els cultius, la varietat de productes, les geometries, els colors, i encara sense adonar-te’n t’hi trobes parlant amb aqueix llaurador que es mira les bledes, les carxofes, les cebes, els pèsols, i aquell altre que neteja una caixa d’abelles, que t’envia més endavant a trobar una cosa que agradarà els xiquets, com n’hi ha que et diuen que vages amb compte amb el trànsit, amb la runa, amb els camins perduts…, arreu hi ha un pou de lèxic, de vocabulari, de passat, de massa passat potser… Passem la séquia mare de Benàger, enllà Faitanar, i una porta de ferro o estellador que separa l’aigua d’aquesta séquia i d’aqueixa. En tot el camí hem trobat runa, i brutícia, i fem, perquè qualsevol que passa s’hi veu amb cor de llençar el fem al camí, al camp, a la séquia, del costat esquerra ens trobem la terrible paret de l’AVE direcció a espana que fa un talús que no deixa veure la serra Calderona, ni Xirivella, ni l’altra part de l’Horta; del costat dret en direcció a la mar, l’AVE baixarà a Alacant, encara sense servei, però amb un talús tan alt com el primer, així que tampoc no podem veure Picanya, ni Paiporta, ni res de res, el talús i les vies mortes d’un tren fantasma, malgrat que en diuen d’alta velocitat: recordem que cap, cap línia de tren d’alta velocitat no és rendible, ni productiva, i malgrat que som pobres, ens passarem trenta anys pagant el despropòsit, la mala gestió, la mala jeia, la mala fel… la construcció, sabeu, perquè el manteniment serà una altra despesa, i la ruïna dues vegades completa, malgrat que el pp i el psoe i no sé quants botarates més volen més i més trens d’alta velocitat per engreixar les butxaques amigues i les pròpies.
En un país normal, si els governants no foren gànsters, hom no hagués deixat fer no tanta barbaritat, sinó cap barbaritat. Però ací ens va governar el franquisme, de primer, i després uns altres mediocres que no van saber valorar res. Hereus dels primers franquistes… I cada colp, la ruïna és més grossa i la mala llet política més rica, idiota però rica. La imbecilitat s’ha apoderat de milers de valencians, que no veuen sinó amb daltonisme la terra promesa: aeroports, marines d’or, ports esportius, terres mítiques… Però no veuen l’Horta, ja no. I pel·lícules de lladres i serenos també en veuen, i panxacontents que els diuen que com València no hi ha res, també. Naturalment que només cal passar els Pirineus, fins i tot baixar a Andalusia, per veure l’error i la mentida que ens volen fer creure. Xa, que haurem de ser els més bruts de tots, nosaltres? I deixar que ens ho roben tot, i que ens deixen les molles, que nosaltres mateix anirem embrutant-les cada dia, les molles i els motllos, justament perquè pensem que és nostre tot plegat, de ningú més.
Esplèndida descripció, Dasí. Poètica i pedagògica. Mentre hi hagi Mestres Calabuig i Dasí gent que hi vagi, amb els xiquets, les noies i els al.lots, l’esperança en el món que ens mereixem, la lluita contra el pitjor de nosaltres mateixos, acabarà convencent, i, tal volta, vencent i tot. Mireu de contactar amb la gent del Parc Agrari del Baix Llobregat, que els va anar d’un pèl que avui no fossin Eurovegas, que se’l van treure de sobre, amb l’ajuda de tothom,i que malden per fer créixer la reserva alimentària vegetal de tota l’Àrea metropolitana de Barcelona. Alguna cosa podria pasar a l’Horta de semblant, potser ? Sisplau, continueu tenint-nos al dia. Gràcies.