Ulisses20

Som al Goierri, segons l?ortodòxia el coret d?un país especial. Pugem a Arrieta Ahundi, una casa rural al vessant nord de l?Aizkorri, que és el cim referència a Euskal Herria. Plou, des que hem eixit, durant tot el viatge, de vegades a cànters: Lekeitio, Ondarroa, Bergara, Beasain, Segura, finalment Zegama. No descarreguem sinó el necessari per dinar. Després ens instal·larem amb comoditat en aquesta casa a mitja muntanya. A baix hi ha Zegama, que és de festa major, i això ja és una sort. Arrieta Ahundi és més que no una casa rural. És veritat que és al camp, que solament hi ha un parell de masos, caserius, a uns centenars de metres, però hi ha un equipament que tomba de tos, amb llençols brodats i cobertors blancs, i els amos que ens atenen es desviuen perquè ens trobem còmodes, perquè no ens manque de res. A la vesprada baixem a la plaça, hi ha una petita fira convencional, i tres tòmboles, una d?ajuda a les famílies dels presos escampats arreu de la península. Els joves van disfressats i participen del primer dia de festa. A la plaça hi ha ball, fins ben tard. Si és normal aplegar-se al carrer, quan hi ha festa ix el poble sencer. Malgrat la humitat i la pluja. Tenim la sensació de sentir-nos obervats en un poble menut, i això que demà actua la colla de dimonis de Sant Sadurní, poble amb el qual estan agermanats, i n?hi ha més forasters a la plaça. Hem fet un tast de l?indret, de veure com va la festa, del programa d?aquests dies, i passem a dibuixar què voldrem veure. La perspectiva bé que promet.