Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 27 d'agost de 2007

L’estiu al carrer: vacances (4)

Bilbao-Guggenheim. Art i parers sobre el concepte d’art, ara que el món és més complex, i se’ns fa difícil destriar la substància de la imitació: artistes, creences, conceptes i idees. Guggenheim s?ha menjat el patrimoni de la ciutat, perquè la gent no ve a la ciutat sinó amb aquest únic objectiu: aquell edifici de titani, daurat, lluminós, de formes especials, difícils, però d?una harmonia que fascina. En canvi, malgrat que no el conec suficient, jo preferesc la ciutat, Bilbao, sense aditaments.
El debat és què ens atreu més, de la visita: el contingut o el continent. A dins, Anselm Kiefer, que no ens fa el pes que esperàvem. Els artistes, les exposicioms fixes o temporals, tampoc no ens han atrapat completament. Potser que ens mancava una certa motivació. El cansament, els xiquets, que han aguantat tan bé. Però l?art, aquest que hem vist avui, ens ha costat de pair. Fa tres dies que en parlem, però acabem dient-nos que ens manca formació, que has d?estar receptiu, però ens perdem. Potser que passem del superflu a un altre concepte que no podem exposar clarament per por de ser titllats d?analfabets: hi ha tanta feina a fer, en alguns indrets i ara, que no acabem d’entendre el temps d’alguns artistes, de temps diferent. És per això que són artistes i van per endavant, esperem que avançats al seu temps, que és el nostre. No acabem d?entendre què volen, què diuen, què ens pretenen explicar. Collons, encara n’hi ha que diu no voler explicar res.

Després de sis hores de museu, i sis hores de pluja intensa, marxem al barri vell. Bilbao és de festa major i tot de casetes i parades conviden a beure, a provar les menges. Hi ha molta denúncia a les parades, i reclams, i lluites convençudes. N?hi ha de més festives, si ho podem dir així, però hi ha un aplec de molts i diversos paraments i una diversitat ideològica acolorida. Hi ha festa malgrat la pluja, xerinol·la, i actuacions de balls populars a la plaça Major, i una manifestació pel barri vell contra el tren d?Alta velocitat, i un forn que atén gairebé les vint-i-quate hores? Hi ha vida a la ciutat, és festa major, però els xiquets estan cansats i decidim de plegar veles. Tornem a casa, a Ea, al barri Angeletxu, Passem un control de la guàrdia civil, se?ns fa de nit, plou una altra vegada, però arribem sans i estalvis, finalment. Què dura és la vida del turista, havia dit una amiga que ens hem trobat de matí, a les portes del museu. O era a Bilbao?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent