Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 25 d'agost de 2007

L’estiu al carrer: vacances (2)

Diumenge. Fem un passeig pels voltants d?on serem els primers dies de vacances en aquest país. Després de la conversa amb els amos de la casa ?m?estalvie noms per evitar-hi suspicàcies de qualsevol tipus?, en tenim prou. Ell encara seria raonant de valent, de política ?quina sorpresa?, de conflicte, de polítics, de València, de Barcelona, fins i tot arribem a consensuar com ens entenem, ells i nosaltres, sense més. Aquella nit sopem amb autèntic xacolí fet de casa; els propietaris tenen una petita vinya davant mateix de la casa. El mar rugeix, el Cantàbric, res de bromes, així que ens preparem per abordar la primera gran aventura: Gernika.
Guernica és suficient, mereix el dia sencer, ens avisa l?home de la casa. En teniu de sobres. Malgrat que sigueu de vacances, cal saber qui som, cal conèixer la història. Sobretot cal visitar el museu, la casa de Juntes? Aneu-hi, diu, que en teniu prou.
De primer, visitem el mercat. Com cada dilluns, el mercat de Guernica aplega masovers, comerciants, venedors, amb multitud de parades de productes de la terra, però també de carn, peix o roba, com qualsevol mercat, a més de rellotges a cinc euros. Comprem fesols de Guernica. Els hem anat observant en diferents parades. A dotze, a onze, a nou euros. Com que en volem quantitat els aconseguim a vuit, que és molt bon preu. El nostre cuiner s?encarregarà, quatre dies després, de fer-nos-els fruir amb una olla amb xoriç, cansalada, llorer, i una mica del brou del bullit de verdures d?anit. Ho rematem amb un vi negre jove i amb formatge d?Idiazabal. Un dinar esplèndid, a dalt de Zegama, enmig de les festes populars d?aquest poble del Goierri. Ens hem llevat amb la notícia d?un atentat a Durango, però ací la vida continua igualment.



  1. No se si hauràs llegit el llibre "El tío Petros y la Conjetura de Goldbach", però el jardí que hi ha prop de la Casa de Juntes, just darrere del mural del Guernika de Picasso (si no recorde malament) em fa recordar al jardí que segons els llibre tenia el "Tio Petros"

    Vaig estar a Guernika amb el pare el pont de decenbre de l’any passat, i sí, es pot perdre fàcilment tot un dia allí…

  2. No trobava convenient, com a professor d’escola que és, i educador de xicots, fer cap comentari en relació amb l’article escrit el passat 7 d’agost sobre les festes de Bétera, i els majorals d’enguany i l’any passat. Considerava que, aquell que presumeix de conèixer les lletres, les dominava amb perfecció i destresa, però interessada en investigar qui era aquell, que dedicava,  amb tal desimboltura, paraules tan boniques als festers del poble; he tingut el plaer de conèixer mínimament part del món que l’envolta, i la seua principal preocupació, sociolingüística, per d’algun mode denominarla. Per aquesta raó, he considerat necessari, il·lustrar-li, com diu vostè, sobre aquest gran món de les lletres, pel qual vostè passeja, pareix, cal dir-ho, que gairebé perdut. Sócrates, (pot ser, no el conega), als 70 anys, compareixia davant un tribunal per a defendre’s  d’acusacions diverses, tergiversades,  nascudes de les investigacions que feia a aquells, que creient ser savis, no ho eren, però, no obstant, així ho creien. Sócrates, es clar, a vostè no té el plaer de conèixer-lo, però no crec, que dudara, cap moment, de situar-ho en aquest mateix grup, de creguts de savis que no ho són. Açò és perquè jo, no era conscient de que alguns professors d’escola, no sabien que després de  més de 30 anys de democràcia al nostre país, (i dic nostre, perquè seu també ho es), no era anticonstitucional la bandera d’Espanya amb un bou en mig, ni molt menys, és aquesta franquista. La bandera franquista, portava un aguiló, prou lleig, al damunt. Però, la seua imprecisió, mestre, no acabava ací. A més, criticava a aquells, denominant-los anticonstitucionals, que lluïen al barracó, la senyera de la seua comunitat, reconeguda al estatut, aprovat per forces polítiques diverses. Acusant-los de blavers, quan, vostè denomina país, a un territori que mai ho ha segut, i denomina també, països catalans, a un territori un poc més ample, que ocupa l’antiga Corona D’Aragó, utilitzant un nom, amb falta de precisió e incorrecte. I ja per últim, li recomanaria que buscara al diccionari, la definició de feixista, i que en buscara una altra, que realment fora una definició d’aquells, que respecten la llei, i viuen la realitat del seu país, sense tenir la necessitat d’inventar cap història paral·lela, i sense ofendre a ningú.

    Professor, es clar, que no són, aquestos majorals, els que tenen cervell de canari.

     

    V.Boquer

Respon a Mailo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent