Ulisses20

Euskal Herria. Som a Ea, a vora mar, en una casa rural on passarem quatre dies. Els amos ens han rebut fantàsticament, i nosaltres, que som de bona jeia, els hem correspost com mereixen. Ell és parlador de mena. Ella porta la casa i el negoci, indubtablement. No ens manca de res, ni la conversa, ni la menja abundant, que gairebé sempre ens amanim, ni el paisatge ?la bellesa dels verds que cantava Raimon?, ni la pluja. Ben bé que ens ha plogut sense parar, des que hem arribat, algunes vegades a cànters, unes altres a manta. És natural la ufana del paisatge, la frondositat, la riquesa dels boscos, i la varietat d?espècies que conforma la vegetació, perquè la humitat és permanent. Els diaris diuen que és un agost rècord a Euskadi pel que fa a les pluges. Som enmig de boscos madurs, i a la zona que enguany hem triat per fer una part de les vacances, Urdaibai, encara és més singular tot plegat. Urdaibai és reserva de la biosfera, i sembla que ací la cosa és seriosa, almenys aparentment. No hi ha un abús de contrucció, ni deler per debastar el territori natural. En tenen poc però se l?estimen i el conserven. També és veritat que hi ha molta lluita externa per això: els carrers, les carreteres, les parets, els ponts, els balcons, molts indrets defensen les persones, el país, el paisatge. Hi ha costum de lluita i de manifestació per varietat de coses. Guernica, Mundaka, Bermeo, Elantxove, Ea, són les poblacions d?aquesta vall a ambdues bandes del riu Oca, a tocar del Cantàbric, i la mar es deixa oure des de la casa. No som a casa, però tampoc no ens sentim estranys. Primer dia d?aquest decàleg de vacances d?enguany.