Ulisses20

Comença la festa. És el dia primer, el de la presentació i el de l?estrena d?un programa de molts milers d?euros: quaranta anys que plogués, quaranta vegades que vindrien a tocar-nos la guitarra, si fa no fa, la mateixa gent: no podem evitar de ser provincians, de viure d?esquena als artistes valencians, sobretot si ho fan en valencià, de ser adictes dels costums espanyols, en carregar la cosa amb velles glòries d?una època passada i amb tòtils de l?èxit televisiu. Bétera és un exemple de país, una mostra que val per l?ample país, que sent un autoodi tan profund com conscient, potser per això ens resistim a programar autors valencians, o ens neguem a canviar res, perquè no volem que res no ens canvie. La festa a Bétera sempre ha lluït el que som, almenys com són els qui decideixen i governen.
Una mostra del ram de les exquisiteses que ofereix enguany l?ajuntament: Rosa López, la primera OT, un concurs per triar els frarots que farcirien les festes dels pobles, Orquestra la Nave, Discomòbil, orquestra la Milla Verde, BSO de tu vida, Efecto Mariposa i Seguridad Social, Mercedes Zambrano, Los Pecos, Barcelo Caribe Show, Antonio Orozco, Belle Epoque? Què, t?ha fet aire el programa musical de l?estiu? És veritat que hi ha pinzellades valencianes per tenir un toc d?identitat: el concurs de paelles, les haques, els playbacs de les falles (en castellà i en anglés, naturalment), una estona de dansà, la banda del poble i la colla Xe què burrà. Vaja, com si el sac de les bunes toqués en el sifó mental de la majoralia.