Comencem la classe des de Llíria. En realitat la comence virtualment, des de Llíria, amb el documental ‘Roda la Mola’ que ha elaborat Escola Valenciana per animar a aprendre en valencià, per denunciar que solament el vint-i-cinc per cent de l’alumnat valencià pot aprendre en la seua llengua, per impediments i falques del govern valencià mateix. El PP i el PSOE, tant se val qui governa. No sé si cap dels dos, a l’engrós i traient les excepcions de sempre, es creu això dels valencians.
Veiem el documental i ens emocionem, a classe. Els xiquets aprenen a partir dels blocs, de les tecnologies, a partir d’altres llenguatges. Ens proposem d’elaborar un documental propi, sobre l’escola. Per relatar la notícia, penge a la pàgina de l’escola una foto extreta del documental. El mestre és un home gran, ell no es molestarà per això, un mestre d’una senzillesa brutal, d’un esperit incansable, d’amor a l’escola. A la nit trobe el correu d’una mestra de l’escola infantil; demà em vindrà a abracar, emocionada. Aquell home era el seu mestre de xiqueta, per ella, un home que s’estima la terra, el país, l’escola. Em diu, gràcies pel regal!
M’abraça i m’explica qui és per ella Toni Martí Alemany. Jo també m’emocione. Havíem eixit de Llíria, virtualment, aquell matí, i navegàvem rumb a Ítaca, a partir d’un bloc. Quin goig d’històries per l’escola. [400COLPS] i [De Llíria a Ítaca]