L’escola, seté
Un accident en una escola germana provoca un sotrac difícilment explicable. Racionalment podem entendre que passen coses, però no som capaços d’explicar-nos un minut tan injust i traïdor. L’acompanyament, el dol, que voldríem saber respondre més adientment en situacions difícils, per compartir amb els pares, mestres i alumnes la desraó contra la infantesa. Mai no he sabut si ho fem bé, en aqueixos moments. Personalment, sempre pense que ho faig malament, n’estic convençut. Sort que també sé que els altres no s’estan sols. Encara sort.
Demà l’escola ha de continuar, i és ací on caldrà el màxim de coratge: animar-nos tothom a continuar, a treballar per garantir el goig cada dia. I ves que serà difícil. Molts dels altres problemes que vindran, per molt que pensem que són de gran dificultat, són relatius i en comparació ben poca cosa.
‘la cosa més dolça i fina, ai’
un mal vent se l’emportà, per la mel que més volia.
No hi ha consol per a mi. Gràcies amigues i amics,
no hi ha consol per a mi, per la vostra companyia.
Ho hi ha consol per a mi.
Aquest cant d’albat que et trenca el cor.
-Per tota la família Carolines.