Ulisses20

Vol de núvol rep els alumnes de secundària, amb les rondalles d’Enric Valor, commemorem l’any Valor i el seu centenari. És veritat que n’hi ha alumnes grans que, protesten a crits, que el programa va més destinat als menuts, per la rondallística, ho deuen voler dir. És veritat, avui volíem rebre l’alumnat de secundària amb una festa, però també els alumnes de primària i d’infantil, i Vol de núvol ens sembava un gran regal. Potser si hagueren combinat les rondalles i la versió Rapsodes, hagueren acontentat tothom, però tampoc no cal que les farinetes vagen tan mastegades. Allò bàsic és un deure, entre els mestres, allò que cal oferir als alumnes, quan aquests responen amb autenticitat. Quan es fan els melindres, i afegeixen mancances mínimes, cal ser valents i dir-los no. Això mateix, de consentiment el just, quan passen la línia. Quan ells mateix no es respecten. És el primer dia a secundària, i alguns ja comencen a xafigar erròniament.
Sort que n’hi havia molta gent atenta, encantada d’aquell espectacle. I algunes joves que han enviat cròniques ben divertides.

Divendres presentem a Bétera el temps dels blauers, un llibrot per a ofrenar glòries, des del servilisme que tan de mal ens ha fet als valencians, i a l’escola particularment. Així ens va l’escola, que solament podem atendre el 30% d’alumnat en valencià, perquè l’altra part, i l’altra escola, continuen amb les noves glòries. Però també és així com ens va el camp, les collites, i l’aigua que corre per la sèquia. Per posar un exemple concret de lletania. Els blauers, quina plaga que ni els herbicides més forts no podien, allò sí que fou una època dura, osticana!