Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola per envant: Maria José Díaz-Aguado

mjose-diaz-aguado

Avui rebrem Maria José Díaz-Aguado a l’estació de València. A vint-i-quatre hores d’obrir el primer jorn de les jornades de formació per a mestres i pares que organitza AKOE_educació. Particularment, voldria que dimecres la sala d’actes de l’IES Benlliure sigués de gom a gom, perquè els mestres valencians, els mestres encarregats de bastir l’escola del present i del futur d’aquest país, en pogueren aprendre amb garantia de professionals que es dediquen a la investigació en favor de l’escola. Professionals que no són xarraires, ni venedors de fum, ni bevedors d’elixir, en canvi de l’estudi i la investigació a consciència d’allò que fan.

Vam conèixer la professora Díaz-Aguado l’any 2006 en un congrés a Toledo. Aquella descoberta ens feu canviar la manera de treballar a l’escola. Ho confesse sense embuts, amb la humilitat de mestres que ja portàvem anys d’ofici, extraviats. No vam canviar de la nit al matí, evidentment. Però a partir d’aquella hora i mitja de conferència, vam saber que havia passat una cosa important que, després, afectaria l’escola. Havíem descobert el treball en cooperació, o millor, com podíem sistematitzar el treball cooperatiu a les aules, malgrat que nosaltres érem una cooperativa i Freinet feia molt i molt que n’havia parlat i havia deixat bons rastres d’escola moderna farcida d’invariables. En aquell moment, fa deu anys si fa no fa, Díaz-Aguado ja era una especialista en convivència escolar, i ja havia realitzat anys d’investigació sobre agressió, assetjament i violència, al si de l’escola. Ara mateix, un dels problemes cabdals a l’escola: perquè vivim tanta agressió, o violència, en contra d’avançar en respecte, en tolerància, en entendre i comprendre la diversitat. Entre infants de l’escola infantil, entre xiquets de primària, o entre joves de secundària, n’hi ha que passen un no-viure.

Per tot això plegat, des que la professora Díaz-Aguado va confirmar que seria a València, he explicat allà on he pogut que no us perdeu la possibilitat d’escoltar-la. Per si us passa que, com a nosaltres, us anima a observar l’escola com molt pocs mestres fan. O sabem fer. Perquè massa vegades ‘no’ sabem. Perquè sense guiatge, o sense aquesta pedra foguera que provoca un ‘ai’, és difícil de tenir aquell aplom necessari de mestres fets a la vida de l’escola.

He dit Freinet, però també podia dir Cussinet, Ferriere, Montessori, i podria dir Ferrer, Porcar, Mata, Zurriaga, Santolària, Miquel… Perquè n’hi ha mestres que són paradigma. I perquè cal continuar llegint-los plegats

Hem convidat la professora Maria José Días-Aguado a tenir llibertat, en aquestes jornades de mestres, a València: però si hi sou, si veniu dimecres al Benlliure, si teniu la sort que vam tenir nosaltres fa deu anys, potser que us passarà que haureu de canviar, i la mirada sobre l’escola ja no serà mai la mateixa.

Aquest és el repte al qual vos convidem, a mestres, pares, estudiants, periodistes, o poetes.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent