L’escola no és prioritària
Llegesc que la Universitat valenciana és a un pam de la fallida, pel deute contret amb la Generalitat Valenciana. Li deuen tants milions que es fa difícil pensar que la cosa té solució a curt termini. Una situació econòmica insostenible, com a poc. Ahir mateix, pels carrers de València es van manifestar més de cinc mil persones, a favor d’unes condicions d’equipament i recursos per a l’escola pública que mai no arriben a abastar el mínim, a més de demanar la retirda d’una norma que atempta contra els drets huamns directament. Fa molts anys que la cançó es repeteix, l’escola no és una cosa prioritària, per al Govern Valencià. Fins i tot, no és ni la segona ni la tercera cosa prioritària.
Avui mateix, JL, responsable de finançament de la Conselleria d’Educació (és qui signa l’orde de pagament dels Concerts educatius) ens avisa personalment que estiguem preparats, perquè el calaix és a zero i no pensen pagar-nos el mòdul corresponent. Quan li responem que a final de mes cal pagar als mestres i caldrà pagar també la Segurerat Social (aquesta no perdona), ens amolla que ja ens ho farem, però que ell ja avisat com està la caixa. Afig que la cosa no té mostres de millora, que ens preparem per passar un hivern magre. La nostra cap d’administració arriba a l’escola que bufa, espantada. Baixe a la cuina, òbric el rebost i dic: encara passarem aquesta setmana.
Fora bromes, fa mesos que cobrem amb retard, malament, a base d’insistir constantment, i de reclamar el que ens deuen. Els diners de l’Educació valenciana? No hi són. Com uns altres diners, han servit per pagar-se les festetes privades, de Conselleries i Diputacions, els grans esdeveniments mundials de la vela, dels cotxes, del Papu-catòlic i d’un viure indecent i immoral.
Caldrà preguntar-nos, els valencians, si la majoria volem viure constantment de la prostitució dels nostres polítics, o, d’una vegada, volem fer net i començar a pensar més amb la tòtina i menys amb la cabota.
És una evidència que al nostre govern -quan parle de “nostre” em refereisc al govern valencià- li importa ben, però ben repoquet, l’educació i la cultura en tots els seus àmbits. No cancel·la els deutes amb l’Universitat, tampoc no la dota de les necessitats que té. Hi hà una manca absoluta de finançament i de recolçament en totes aquelles investigacions i innovacions que l’universitat, com a cos dinàmic que és, porta a terme. El servei públic d’educació obligatòria valencià està col·lapsat, falten mestres, falta material, falten infraestructures, els xiquets als barracons, les aules saturades, els xiquets immigrants concentrats als col·legis públics, permetent així que als concertats i privats s’hi forme una èlit de xiquets de bona família, complicant la funció dels mestres públics i creant alguns centres “guetto”. Les entitats culturals que treballen pel país i la nostra llengua són arraconades i fins i tot perseguides. Mentre els diners, els nostres diners, se’ls gasten en macrofestes, luxes i altres actes “glamourosos” i vanals que en res ajuden la societat valenciana. És evident que al poble valencià li passa alguna cossa. Sembla drogat, anestesiat. Comence a pensar que amb símptomes clínics d’haver mort per sobredosi.