Ulisses20

Ha passat el primer dia d’escola. Veieu? No passa res, tot ha anat més o menys bé. La tensió, el colesterol, el sucre… Què ha canviat, doncs, en un dia? La crisi?, la incompetència política?, la incompetència econòmica? la incompetència general? Ca! Som els mateixos, home, o gairebé els mateixos, que no era per tant. Sí, és cert, els xiquets encà trigaran uns dies a venir, però no sigueu fatalistes, passarà més o menys com avui, si fa no fa. I serem ben bé els mateixos. Ens cal coratge, als mestres, més valor…, qui dia passa, ja ho sabeu!, si hem sigut capaços de sobreviure al primer dia, serem capaços d’abordar el curs sencer. Perquè és l’esperit el que compta, l’ànim de tots plegats. 
A la nostra escola, per exemple, hi havia una harmonia que tombava: xarraires, besaors, explicant viatges, històries, les filles pel món, els més joves vinga a abraçar-se, xe, una enveja formidable, després un parell d’horetes de gestions i a per les bosses, els biquinis, els refrescos, les coques, els ferros, i cap a Turís; ens hem pegat una paellota pa trenta i no n’hem deixada gens, malgrat que, dos punts: Rafa, t’ha eixit burraes de dolçota. Més converses, harmonia, que hem acabat la festa pels volts de les sis de la vesprada, un jorn complet: com una preparació formal, protocolària, perquè el curs, per què no?, ha d’ésser una festota per passar-ho bé, per conviure amb les rutines, amb les sorpreses, amb els aprenentatges, els visibles i els invisibles, i amb tantes coses com aniré explicant al llarg de l’any. 
La idea de reinventar-nos no era meua; l’he copiada de 400Colps i aquell youtube dels Earth, whind&fire. Té unes coses, el nostre conseller particular! 

El millor del dia arriba amb aquesta notícia que llegesc a Vilaweb, la possibilitat que el president dels valencians ature el decret que volia carregar-se les línies en valencià de l’escola. Sens dubte que fóra, si es confirma, la millor notícia del primer dia del curs.