Publicat el 7 de maig de 2012
L’escola i els joves
Hollande serà el nou president francés. En el primer discurs, davant els seus, ha parlat de l’escola, de l’escola majúscula a la qual vol atendre, i dels joves: han d’ocupar l’espai que els pertoca, una generació gairebé perduda per culpa de la crisi i l’ambició desmesurada dels polítics i els banquers.
Per cert, és pels banquers que van blindar Barcelona i van tancar les fronteres, justament pels lladres més grossos, destinen tots els recursos de la polícia, per protegir els diners i els seus lladres principals.
Doncs aquell home que serà president ha parlat de l’escola, de la igualtat, de la justícia, de laïcitat, en un discurs no gaire brillant però que semblava honest. Els discursos dels homes acabats d’escollir, semblen honestos, de bon principi, però duren poc. Ara, aquesta declaració per l’escola i pel jovent m’han sobtat, malgrat que puguen semblar paraules que el vent ja posarà a lloc.
Ací, en canvi, el discurs és carregar-se l’escola, directament. Sense vergonya, sense fre: carreguem-nos l’escola i ja veurem què passarà. Sí, vet ací les mesures (o mesuretes), que han decidit els espanols per a la resta de ciutadans que vivim en aquest estat, ara mateix: traiem-los recursos, tariem-los mestres, disminuïm-los el pressupost, i carreguem-los amb més alumnes. Una fórmula fantàstica per posar-nos a nivell europeu. Amb entusiasme.
Per cert, és pels banquers que van blindar Barcelona i van tancar les fronteres, justament pels lladres més grossos, destinen tots els recursos de la polícia, per protegir els diners i els seus lladres principals.
Doncs aquell home que serà president ha parlat de l’escola, de la igualtat, de la justícia, de laïcitat, en un discurs no gaire brillant però que semblava honest. Els discursos dels homes acabats d’escollir, semblen honestos, de bon principi, però duren poc. Ara, aquesta declaració per l’escola i pel jovent m’han sobtat, malgrat que puguen semblar paraules que el vent ja posarà a lloc.
Ací, en canvi, el discurs és carregar-se l’escola, directament. Sense vergonya, sense fre: carreguem-nos l’escola i ja veurem què passarà. Sí, vet ací les mesures (o mesuretes), que han decidit els espanols per a la resta de ciutadans que vivim en aquest estat, ara mateix: traiem-los recursos, tariem-los mestres, disminuïm-los el pressupost, i carreguem-los amb més alumnes. Una fórmula fantàstica per posar-nos a nivell europeu. Amb entusiasme.
A València, l’escola té menys valor encara, menys que no algunes coses, que potser faria malament de dir, que potser algú prendria mal, però per davant de l’escola, a València, hi ha massa coses que destaquen i tenen més pressupost: l’església, per exemple, l’exèrcit, la corrupció, la política, les activitats supèrflues, la televisió valenciana, les falles, el futbol, però n’hi ha més, sí, una llsta llarga per davant de l’escola.
Sí, als valencians, la crisi se’ns pot fer eterna.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Ací al Principat anem a pitjor pel que fa a l’escola, no nom,és per lleis o ja no ho sé aprovades al reino de españa. el nostre govern, ”els millors”, tampoc tenen la prioritat en l’educació, la educació, els joves, els petits empresaris, la gent, el poble, el territori.
La crisi és evident, però crisi per la deixadesa i el poc interés en la cultura, educació i motivar els joves i creure amb el que tenim i potenciar-ho.
No, no és això company i companyes …..