Ulisses20

Com que avui és la moreneta (llegiu-ho per ahir, 8 de setembre), que és patrona de Picanya i el campanar recitarà el virolai, l’escola és buida. D’alumnes i de mestres. Xim-pum.

He dedicat el matí al camp, a polvoritzar els plantons del Brucar amb terra mineral que hom diu que és terra fòssil, mil·lenària, que serveix d’adob i de matacaragols: els caragols vius foraden les fulles i les deixen tremolant. Entre formigues, tisoretes, caragols, aranya i conills l’amenaça és contínua. Faltava el cotonet de les valls per adobar el plat i encara el meu germà diu que la mosca ja fa caguera. De vesprada m’he passat a condicionar el corral on deixem el tractor i les altres eines del camp. Tornaré de nit i ja no tindré ganes de res més, sopar i preparar una rentadora d’aigua a pressió per acabar d’adobar els espais i treure teranyines i rates mortes entre la runa i la pols. Quan fa tants anys que no mous les andròmines, t’hi pots trobar qualsevol sorpresa.

Per cert, que en eixir a comprar la rentadora a pressió he vist la nova redona d’accés al poble amb els astronautes que representen coeters dessota la corda, quina gràcia, no? Quan tornes al poble, ja veus el nou rètol de benvinguda: bétera un poble coeter. Ves, dos dies l’any que tirem coets, en canvi d’ésser això. No diu, per exemple, bétera poble llaurador, que n’hi ha que es dediquen a la terra, o bétera poble lector, encara que ací enganyaríem l’envisc, o poble escampat, no. No ho diu, res de tot això. Som coeters i prou. El nivell de l’acudit ja descriu on arriba la massa intel·ligent. Poble lliure, poble democràtic, poble pels drets humans, tots aquests adjectius o complements han de ser excessivament comprometedors, en canvi que algú ha decidit que, si res ens identifica, això és el coet. El coet, sinyors.

Bé si es tractava d’una cosa festiva, puntual, d’uns dies, l’ocurrència encara faria riure de grat: voler fer-nos passar pel forat de la idiotesa ja sembla excessiu: poble agermanat, acollidor, culte… Aahhh, ja sé que no podem excedir-nos, que semblarà que hem begut, però fins i tot per ací la troballa seria còmica però més realista: poble de bufandins, poble per esmorzar, poble empolsegat, poble de bars, o un poble de carabassa, si li n’han plantades tantes enguany. I poble de traca?, o poble de la vaca?, si tenim la granja més gran d’Europa, d’això en podríem pressumir, com d’urbanitzacions o casetes de camp, de propostes que n’arriben tantes com vulgueu, que encara queden redones de benvinguda que retolar.

Ara caldria escoltar què diuen els coeters, de tot plegat, els que fan els coets de veritat, com anirà aquell negoci, perquè alguns dels petits grans negocis locals, com els forns, les carnisseries, les paqueteries, els sabaters o els ultramarins s’ha reduït fins a mínims, en canvi de les cues davant la caseta de la loteria, que ves que sempre n’hi ha cua de gent cercant el miracle, cua davant un impossible, l’atzar, la grossa, mentre la realitat és que la hisenda espanyola ens ofega per tots costats, ens roba, i nosaltres de quatre potes que caiguem en un forat que és l’indicador de què som… si som un poble coeter!