Ulisses20

Bétera, el camp de túria

l’escola, el dia 4

«res no em pot complaure tant com acabar la meua vida,

el meu obscur treball,

enllestint el cant general del meu País,

el seu extens mural unànime de corbelles i veles,

de taronges i de magranes.»

V. A. Estellés

 

El cap de setmana tenia el goig de ser el primer, després d’incoporar-nos els mestres a l’escola. El primer cap de setmana és un impagable, perquè després de les vacances, qualsevol esforç és elevat i esgota la poca energia pel treball davant un curs sencer, sobretot quan les rutines no són encara les necessàries per a l’adaptació al nou context: les vacances s’han acabat, ja no tornaran fins l’any que ve, així que val més fer-nos-en la idea, ràpidament. El temps mai no va enrere, que no és tan idiota com algunes de les conviccions humanes, sempre tan insegures.

Dilluns em plante a la ciutat, no sé quant de temps feia d’això, i enfile el carrer vell dels caramels, els del poble que baixàvem a la ciutat amb les mares ho dèiem així, carrer dels caramels, no déiem mai carrer navellos…, m’espere que obri la llibreria Llig perquè m’han assegurat que em reservaven trenta volums d’un títol que volia fer servir de llibre de lectura a la classe. El cap de setmana ja tenia aquesta cirereta, haver fet la troballa d’allò que volia fer llegir als xiquets durant el curs, entre més lectures voluntàries i lliures, naturalment. Oh, oh, la cara de la llibretera ja em deia que hi trobaria un disgust de ca l’ample, m’havia fet una idea equivocada, ells no tenia aquells volums, que és un llibre exhaurit de fa molt, gairebé de quan es va editar, si només se n’havia fet una edició curta per una data especial.

Potser que Tresiquatre ho hauria d’haver encomanat fa temps, perquè la idea és boníssima: una antologia, una tria, del Mural d’estellés, un volum de tapes molles, flexibles perquè els infants de primària puguen apamar en començar a llegir la magnitud d’aquell poeta. La primera antologia l’havia feta l’acadèmia valenciana, una selecció i edició a cura d’Honorat Ros, amb algunes particularitats discutibles, per la fragmentació d’alguns  dels poemes, o per com lligava versos de poemes diferents, però la idea és brillant, pràctica i imprescindible perquè els alumnes de primària acaben l’etapa recitant un poeta major, un poeta que amb un estat al darrere hagués sigut universal, de la dimensió de Neruda, a lo manco. Els pobles del Mural, ja ho diu també la introducció és el nostre cant general. Un cant imprescindible i extraordinari.

Bé, com que me’n vaig anar a l’escola amb la cua entre cames i el disgust per hores i hores, no puc sinó reivindicar la proposta de nou, o bé a través de l’editorial, o bé a través de la reedició que ja va fer l’acadèmia, en favor de tenir un material de butxaca estellesià també en favor dels nostres alumnes, quin regal no seria per a totes les escoles del país, també les del nord. De vegades una petita inversió pública podria fer molt de bé a la humanitat, almenys la dels valencians.

Fins i tot en això ens sentim robats, en els nostres referents, enla manca de reedicions, antologies o recursos dels nostres poetes.

Insistiré perquè la lectura d’estellés comence ben aviat, en les primers lectures…

 

Ací vaig nàixer

ací van nàixer els meus

ací dessota aquesta terra

com llànties insomnes,

esperen…

Aquest és el meu lloc 

i el lloc dels meus:

d’ací ningú no ens ha de treure.

Romandrem ací.

En aquest pam de terra,

brusc i tendre, divers,

fins al moment mateix de la nostra mort.

 

 

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Escola21_22, per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent