Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola, el dia 31

Avanceu aquest apunt uns dies, si ho voleu fer, perquè parlaré de la 18a Nit d’escola valenciana que vaig viure fa uns dies a Vila-real, entre amics i nous coneguts de Canals i de la Vilavella, una nit que va servir perquè Escola presentés el futur lema de les Trobades 2022: l’escola que ens fa lliures, un encert  i un colp a la desactivació dels mestres que fa anys que han agafat la via del conformisme i el cap cot, davant l’allau d’un feixisme espanyolista que fa feredat des de qualsevol angle que ho vulgues estudiar. L’escola viva i entusiasta dels mestres ha abaixat els braços en canvi de renunciar a drets, a mínims, a lluites, a utopies, a la llengua i al país mateix.

“L’escola que ens fa lliures” és sens dubte una idea valenta que demanarà als mestres el retorn a la gosadia, a l’atreviment, per desentumir idees, accions, renúncies, per tornar al combat i a l’activisme, per l’escola que volem, per la llengua i per la llibertat.

Joan Francesc Mira, l’escriptor que va rebre un dels guardons principals, feu un paral·lelisme a partir del naixement del nou valencianisme fusterià, amb Nosaltres els valencians: seixanta anys abans i seixanta després. De quina cosa voleu renunciar ara, mestres, doncs, en el segle XXI! Potser a l’època d’Empar Navarro, de Carles Salvador, de Fuster, davant la precarietat i la desinformació, de l’amenaça i la repressió, de la por, però ara, on són les excuses per a tantes renúncies? I els mestres cap a endins, a callar, a fer currículum, a perdre el remps en definitiva i a continuar provocant uan societat que és a la cua lectora d’europa. NO és en canvi de res, sinyors, si no de fer el cul gros a una política espanyola de pocavergonyes.

L’escola que ens fa lliures…, tant de bo els mestres, cada dia, en entrar a l’escola, se’l facen seu, el lema, i peguen amb seny, amb força i amb fermesa, que peguen on cal per obrir la via necessària que l’escola necessita i Escola Valenciana reclama. L’escola que ens fa lliures, que ens portarà la llibertat, malgrat l’administració, la justícia espanyola —encarregada de la repressió i el cretinisme imperant—, demana valor, compromís i combat a ultrança.

I els mestres, que un altre temps van ser bandera en aquest país, ai mare…!

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Escola21_22, per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent