Avanceu aquest apunt uns dies, si ho voleu fer, perquè parlaré de la 18a Nit d’escola valenciana que vaig viure fa uns dies a Vila-real, entre amics i nous coneguts de Canals i de la Vilavella, una nit que va servir perquè Escola presentés el futur lema de les Trobades 2022: l’escola que ens fa lliures, un encert i un colp a la desactivació dels mestres que fa anys que han agafat la via del conformisme i el cap cot, davant l’allau d’un feixisme espanyolista que fa feredat des de qualsevol angle que ho vulgues estudiar. L’escola viva i entusiasta dels mestres ha abaixat els braços en canvi de renunciar a drets, a mínims, a lluites, a utopies, a la llengua i al país mateix.
“L’escola que ens fa lliures” és sens dubte una idea valenta que demanarà als mestres el retorn a la gosadia, a l’atreviment, per desentumir idees, accions, renúncies, per tornar al combat i a l’activisme, per l’escola que volem, per la llengua i per la llibertat.
Joan Francesc Mira, l’escriptor que va rebre un dels guardons principals, feu un paral·lelisme a partir del naixement del nou valencianisme fusterià, amb Nosaltres els valencians: seixanta anys abans i seixanta després. De quina cosa voleu renunciar ara, mestres, doncs, en el segle XXI! Potser a l’època d’Empar Navarro, de Carles Salvador, de Fuster, davant la precarietat i la desinformació, de l’amenaça i la repressió, de la por, però ara, on són les excuses per a tantes renúncies? I els mestres cap a endins, a callar, a fer currículum, a perdre el remps en definitiva i a continuar provocant uan societat que és a la cua lectora d’europa. NO és en canvi de res, sinyors, si no de fer el cul gros a una política espanyola de pocavergonyes.
L’escola que ens fa lliures…, tant de bo els mestres, cada dia, en entrar a l’escola, se’l facen seu, el lema, i peguen amb seny, amb força i amb fermesa, que peguen on cal per obrir la via necessària que l’escola necessita i Escola Valenciana reclama. L’escola que ens fa lliures, que ens portarà la llibertat, malgrat l’administració, la justícia espanyola —encarregada de la repressió i el cretinisme imperant—, demana valor, compromís i combat a ultrança.
I els mestres, que un altre temps van ser bandera en aquest país, ai mare…!