L’escola, el dia 28
En substituir una mestra que es trobava indisposta a posta (1), m’acompanye d’un llibre d’Edwar Lear que han traduït amb el títol “El llibre dels disbarats”, el llibre del Nonsense, que és una literatura d’absurds, de poemets que no semblen tenir cap sentit, però que són divertits, sense cercar-li quatre potes al gat… En la introducció al llibre que fa el traductor, Miquel Àngel Llauger, hom aprén què és un limerick, i és el que explique als alumnes: és un poema de cinc versos, lliguen els dos primers amb el cinquè i el tercer amb el quart (a-a-b-b-a). Fins i tot els dic que he fet una provatura de matí, dret, al costat de la garrofera, perquè els alumnes de quart també pogueren fruir d’aquest humor poètic que sembla senzill, si no arribes a construir-lo com cal (potser és el que jo mateix he fet). Aleshores dic el meu exemple i després us deixaré què ha fet en un minut un altre alumne de sisé:
Això era una vegada un vell de València
que va demostrar de tenir força paciència
l’homenic es va plantar davall d’una garrofera
tot esperant que de l’arbre caigués una pera
aquell vell que, no enganyava, era de València.
Encara aventure un segon exemple perquè algú diu que és de Picanya, que podríem fer rinar amb banya, canya, manya o muntanya…
Això era una xiqueta de Picanya
que se’n va anar a mar a pescar amb canya
va passar rabent com la gavina una barca
que se la va emportar a l’illa de Tabarca
la xiqueta que era del poble de Picanya.
Aleshores, després d’un minut o dos, Francesc em passa aquesta proposta:
“Això era un xiquet de Paiporta
al qual se li va trencar l’artèria aorta
ves si ell no seria ben boig
que en comptes de dolor va tenir goig
aquell xiquet que era de Paiporta.”
Francesc R.
Segons que continua explicant Llauger, de limericks n’han escrit tot d’escriptors famosos: Kipling, Wells, Twain, Auden, Joyce, Huxley… I ara nosaltres dos.